TELEVISIÓ

TV3 obre una finestra a la música

Lluís Gavaldà redescobreix les cançons de tota la vida a la versió televisiva d’‘El celobert’

“Sentir les cançons de tota la vida com si les estiguessis escoltant per primera vegada”. Això és el que Lluís Gavaldà intentarà que els passi als espectadors d’ El celobert, la versió televisiva del programa que presenta a iCat des del 2014 i que avui a les 23.40 h s’estrena a TV3. “A mi m’agrada saber qui va compondre una cançó, què passava pel cap del compositor en aquell moment, qui l’ha produït, qui hi toca el baix. Quan ho sé, aquella cançó m’agrada el doble”, diu Gavaldà. Aquest tipus de coses són les que descobrirà al llarg dels 13 capítols del programa, amb l’objectiu que els seus seguidors “es tornin a enamorar d’una cançó que des de petits els agradava molt”.

“El Lluís té una gran cultura musical, és un melòman compulsiu i, a més, sap transmetre aquesta passió per la música”, destaca el director d’iCat, Carles Aledo. Ara bé, el cantant d’Els Pets remarca que El celobert no pensa només en els apassionats de la música: “En pot gaudir tant un melòman empedreït com un oient ocasional”, diu, i afegeix: “No és un programa que pontifiqui, i tampoc no busca la cançó amagada ni l’artista que no coneix ningú”.

Cada capítol del programa gira al voltant d’un tema, que pot anar des dels grups inventats fins al paper del mànager, passant per les males relacions entre germans que comparteixen banda o els èxits nascuts fruit d’un instant d’inspiració. A la primera entrega, les protagonistes seran les lletres de les cançons, especialment les absurdes o incomprensibles. Segons Gavaldà, en cada programa sonaran entre deu i dotze peces vinculades d’alguna manera al tema proposat, i aquesta selecció es completarà amb una conversa amb un convidat, sovint aliè al món de la música. Entre d’altres, passaran pel programa l’escriptora Bel Olid, al capítol sobre les cançons aparentment d’amor però que amaguen històries d’assetjament, la dibuixant Pilarín Bayés, per parlar de la nostàlgia, i el cap d’Esports de l’ARA, Toni Padilla, per ajudar a traçar el vincle entre la música pop i el futbol.

Al final de cada entrega, un grup català versionarà una de les cançons que s’hagin sentit durant l’emissió, traduïda al català i acompanyada d’un videoclip elaborat per l’equip del programa. Així, per exemple, Mazoni cantarà Miss you, dels Rolling Stones, Núria Graham interpretarà My heart will go on, de Céline Dion, i Pavvla versionarà Castle on the hill, d’Ed Sheeran. A l’hora de traslladar a la pantalla el format radiofònic s’ha optat per crear una posada en escena específica per a cada capítol, inspirada en el seu fil conductor. Amb aquest programa (que TV3 ha produït internament), Lluís Galvadà torna a la televisió pública, on el 2006 va presentar el concurs Picalletres i el 2008 va col·laborar en l’espai Qui els va parir!, que conduïa Carles Capdevila.

Sis capítols a la web

Aquesta nit, després de l’estrena, TV3 penjarà a la seva web els sis primers capítols del programa, en una estratègia inèdita a la cadena. “És un experiment. Els nostres experts en audiències ens diran si ens perjudica o no”, diu el director de TV3, Vicent Sanchis. En aquest sentit, Carles Aledo explica que la versió radiofònica d’El celobert està disponible online cada dia des de les 12 h, vuit hores abans de l’emissió per FM, i que això, lluny de fer baixar l’audiència de l’espai, ha ajudat a incrementar-la. Per a Gavaldà, aquesta fórmula ha de permetre “agafar un segment de públic més jove, que té problemes per mirar la televisió generalista però que potser així s’hi pot enganxar”. “Sempre pengem els continguts després de l’emissió, però en algun moment haurem de fer un pas més”, afegeix Sanchis.

“Mai hi havia hagut tants artistes i mai s’havien sentit tan poc”

Durant la presentació d’ El celobert, dimecres a l’Antiga Fàbrica Damm, Lluís Gavaldà va retreure a Vicent Sanchis, que seia al seu costat, la poca presència de música a TV3: “Mai hi havia hagut un planter tan gran d’artistes catalans i mai s’havien sentit tan poc als mitjans públics de Catalunya”. El director de la cadena, però, només li va comprar la primera part: “Mai hi havia hagut tant de talent, però no havien sortit mai. Continuem fent-ho tan malament com sempre, però tenim ganes de millorar”, va ironitzar. En aquest sentit, Sanchis va assenyalar que, des que el 2011 es va crear l’Acadèmia de la Música, que ha cohesionat tot el sector i “treballa per resoldre els seus problemes crònics”, és més fàcil tirar endavant aquest tipus de programes, i va pronosticar que “d’aquí un o dos anys” la situació haurà millorat. “Fa temps que la música demana més temps a TV3. És una assignatura pendent”, va admetre. I va afegir: “I qui diu música diu cinema, teatre, còmic...”

  • Etiquetes

Més continguts de