FICCIÓ

Per què ‘Twin Peaks’ és el retorn més esperat de la televisió?

La sèrie de David Lynch torna aquesta matinada amb una tercera temporada que es veurà a Movistar+

Fa més de 25 anys els espectadors van sentir per primera vegada la pregunta “Qui va matar Laura Palmer?” Cinc paraules que van posar en funcionament un fenomen fan que avui en dia segueix viu. Aquesta matinada Movistar+ estrena la tercera temporada de ' Twin Peaks' , de la qual se sap poca cosa, a part que reprendrà l’univers críptic del poblet aïllat del nord-oest dels Estats Units. Tornaran la majoria dels actors principals, com Kyle MacLachlan o Sheryl Lee, i se n’hi afegeixen de nous, com Naomi Watts, Laura Dern i Jennifer Jason Leigh.

Últimament, el recurs de la nostàlgia impera en la programació de les cadenes nord-americanes. En els últims anys han ressucitat ' Expediente X' , ' Las chicas Gilmore' o 'Arrested development' i just aquesta setmana s’anunciava un revival de 'Roseanne'. Amb 'Twin Peaks', però, el retorn va més enllà d’un exercici d’enyorança. El fet que David Lynch hagi confirmat que es retira del cine converteix la tercera temporada en un esdeveniment, en el testimoni final d’un creador innovador que ha capgirat el llenguatge audiovisual amb la seva obra. Per què s’ha convertit en el retorn més esperat de la història de la televisió?

El secretisme de la trama

Més enllà de l’enigma de l’assassí de Laura Palmer

Tot el que se sap de l’argument de la nova temporada és un tràiler de 30 segons que mostra la majoria de personatges ja coneguts. I que hi sortirà Laura Palmer, encara que aquesta vegada, el seu assassinat ja no podrà ser el motor que posi tota l’acció en marxa. De fet, ni tan sols els actors que hi apareixen tenen clar quina serà la història final, ja que la majoria van rebre només els guions de les seves escenes.

Per a Concepción Cascajosa, professora de comunicació audiovisual de la Universidad Carlos III de Madrid i especialista en ficció televisiva dels Estats Units, la nova temporada serà, segurament, una aposta diferent en la qual Lynch optarà per un vessant experimental. Ho fa pensar el fet que, segons els mitjans nord-americans, els nous capítols no comptaven amb guions, sinó només amb una bíblia, una idea general de l’argument.

L’inici de la febre seriòfila

Una comunitat formada al voltant d’una ficció

Potser amb l’excepció de Star Trek, ' Twin Peaks' va ser una de les primeres sèries de televisió que va generar un fenomen fan a gran escala. No només en termes d’audiència o de mobilitzacions massives -va haver-hi una protesta multitudinària quan va acabar la primera temporada sense resoldre la identitat de l’assassí de Laura Palmer- sinó perquè, com explica Enric Ros, un dels coordinadors del llibre Regreso a Twin Peaks, la sèrie va ser una de les primeres que va crear una comunitat al seu voltant.

Es va convertir en una ficció de culte, fins al punt que ha deixat com a llegat alguns leitmotivs que s’identifiquen automàticament amb la sèrie, com el pastís de cireres, els cafès, els mussols (“que no són el que semblen”), el mig collaret en forma de cor de la Laura o la fitxa trencada del One-Eyed Jack. I, evidentment, la icònica sala amb cortines vermelles i el terra en ziga-zaga negre i blanc, on Laura Palmer cita l’agent Cooper al cap de 25 anys, una profecia que s’està a punt de complir.

Tal com explica Raquel Crisóstomo, professora de comunicació audiovisual a la UIC i cocoordinadora del llibre amb Ros, tots aquests elements van ser essencials per construir una atmosfera que va enganxar els espectadors. “M’agradaria que es conservés i que recollís els espectadors antics: vull veure un tros de pastís de cireres!”, exclama, especulant sobre cap on pot anar la nova temporada.

El fanatisme no hi entén de generacions, com demostra el cas de Lourdes Pujol, que està veient la sèrie original per primera vegada a proposta de la seva filla Berta, de 20 anys, una seguidora acèrrima. La Berta, que ha vist la sèrie sencera dos cops, volia compartir l’experiència amb la Lourdes, una neòfita de les aventures de l’agent Cooper, i preparar-se per als nous capítols.

L’origen de la nova ficció

L’ombra allargada de la seva herència

Amb l’aparença d’una sèrie de misteri típica, Lynch va fer saltar pels aires tots els convencionalismes als quals estaven acostumats els espectadors. Per a Ros, la sèrie és “una mena d’any zero de la nova televisió que va venir després: va trencar amb rutines televisives bastant conformistes”. La televisió del moment estava dominada per productes pensats per a un consum ràpid com, per exemple, la juvenil Sensación de vivir, obra d’Aaron Spelling, el gran productor de l’època. Sèries que, en comparació a la de Lynch, han envellit molt malament, segons Ros.

Va inaugurar el gènere de la quirky TV o “televisió estrafolària”, que, com diu Ros, va preparar els espectadors per a moltes sèries que vindrien després i que han reconegut haver sigut fortament influenciades per Lynch: Los Soprano, Bates Motel, Broadchurch, Lost, Riverdale, True detective o Expediente X, entre d’altres. Va posar la primera pedra perquè el panorama televisiu tingués no només una gran oferta sinó també una gran qualitat.

Tant per a Ros com per a Ivan Pintor, professor de comunicació audiovisual de la Pompeu Fabra,  'Twin Peaks' va inaugurar la idea que la televisió podia tenir unes ambicions artístiques i dramàtiques i que les sèries no havien d’estar subjectes a la resolució de tots els enigmes. Per a Concepción Cascajosa, la sèrie va obrir portes perquè ficcions futures utilitzessin elements onírics i sobrenaturals.

La seva influència fa que un dels misteris principals de la nova temporada, a part de l’argument i els personatges, sigui si estarà a l’altura de la sèrie de fa vint-i-cinc anys.

Exaltació de la raresa

Sota una aparença idíl·lica, s’hi amaga l’estrany

Twin Peaks era, en principi, un poble ideal i pacífic, amb habitants aparentment entranyables. La mort de Laura Palmer, però, desvelava que es tractava d’una comunitat corrupta i pervertida en la qual tothom amagava secrets: incest, violacions, violència de gènere, drogues, prostitució i extorsions, entre d’altres.

Segons Concepción Cascajosa, l’assassinat de la jove era un mcguffin, una excusa argumental per poder fer una exploració del lloc i els seus veïns, dos dels elements més fascinants de la sèrie. Una ficció coetània, Doctor en Alaska, va repetir aquests esquema però des d’un vessant més positiu. Posteriorment, els personatges rars i els antiherois s’han convertit en norma de la televisió.

Producció accidentada

Les anades i vingudes de Lynch

Quan l’octubre del 2014 es va anunciar que la sèrie tornava i ho feia amb David Lynch, el guionista Mark Frost i el compositor Angelo Badalamenti, els fans van ser tan feliços com l’agent Cooper després de beure’s una tassa de cafè. Però l’abril del 2015 Lynch va publicar a Twitter que abandonava el projecte perquè la distribuïdora Showtime no li oferia un pressupost prou alt per dur a terme la seva visió. Afortunadament no va haver-hi gaire temps perquè el pànic s’escampés, perquè un mes després, Lynch tornava a dirigir el reboot, ja que les condicions que ell demanava s’havien complert.

A més a més, mentre durava la filmació, dos actors que encarnaven personatges icònics van morir: Catherine E. Coulson, la dona del tronc, i Miguel Ferrer, el maniàtic forense de l’FBI Albert Rosenfield. No obstant, tots dos van arribar a gravar algunes escenes, per la qual cosa tornaran, ni que sigui breument, a 'Twin Peaks' .