La Unió Europea de Radiodifusió rebutja TV3 perquè no és una televisió d'abast estatal

La FORTA pot ser una via alternativa per aconseguir l'ingrés a l'ens

La Unió Europea de Radiodifusió (UER) ha rebutjat l'entrada de TV3 a l'ens a través d'una carta que ha enviat a la presidenta en funcions de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Núria Llorach. En l'escrit, la UER assegura que la CCMA no compleix els requisits necessaris per convertir-se en membre de l'organisme. 

Els dos principals arguments que esgrimeix la UER per negar l'entrada de la CCMA és que "Catalunya no és un país membre de la International Telecommunication Union (ITU) o del Consell d'Europa" i que "la CCMA és una cadena espanyola que no té el caràcter nacional ni la importància" que estableixen els estatuts de la UER. La UER, per tant, considera que al tractar-se d'una televisió que no és d'abast estatal no compleix els requisits que l'ens, fundat el 1950, exigeix als seus membres.

Entre altres coses, la UER és l'encarregada d'organitzar anualment el Festival d'Eurovisió. Però, segons afirmen a l'ARA fonts de la Corporació coneixedores de la negociació, en cap cas es perseguia la participació catalana al festival, tal com s'ha publicat en diversos mitjans. L'objectiu era aconseguir representació al lobi de televisions públiques més important del món. TV3 i Catalunya Ràdio, a més, actuaven a partir de diversos mandats expressats tant al Parlament com al Llibre Blanc publicat pel Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). En total, l'anada i tornada de cartes ha durat un any, fins que l'afer ha arribat a l'assemblea de l'ens. 

"Només una lectura molt flexible dels estats ho hauria permès i és evident que els actuals socis no tenen cap interès per fer-ne lectures flexibles –expliquen aquestes fonts–. Però la relació que ha quedat és bona. S'ha vist que la conjuntura no era la més idònia, però no es renuncia a res i s'exploraran altres vies".

En la seva carta, la UER també detalla els arguments que va presentar la CCMA per sol·licitar la seva entrada a l'organisme. En primer lloc, la Corporació assenyala que "Catalunya té la mateixa relació amb la UTI que Flandes, Baviera i Gal·les", que sí que en formen part. A més, també remarca que, com en el cas de la RTBF de Bèlgica o la S4C de Gal·les, la seva importància és "lingüística, cultural i institucional". La CCMA també aporta un llistat de televisions que formen part de la UER i que al seu entendre tenen les mateixes característiques que TV3.

"El nostre model s’ajusta plenament als valors i requisits promoguts per la UER, com vam acreditar àmpliament en el dossier de petició d’ingrés, i al mateix temps s’emmarca en l’arquitectura política i legal vigent a l’estat espanyol –diu una de les cartes remeses per la CCMA, a la qual ha tingut accés l'ARA–. Ho fa de la mateixa manera que les corporacions públiques alemanyes s’emmarquen en l’arquitectura política i legal alemanya, les belgues s’emmarquen en la belga o la S4C s’emmarca en la britànica".

En l'escrit de rebuig, la UER assegura que han estudiat els arguments però que tant el grup d'estatuts com el comitè executiu de l'ens van arribar a la conclusió que la CCMA no compleix els requisits per ser-ne membre. "La UER no té, i mai ha tingut, cap cadena regional d'una regió o una comunitat que pertanyi a un estat membre de la UTI o del Consell d'Europa, i els seus estatuts no proporcionen aquesta possibilitat", conclou la carta.

La via de la FORTA

El cop de porta, però, no és definitiu. De l'argumentació de la UER s'infereix, segons expliquen fonts de la CCMA, que hi hauria l'opció d'entrar-hi a través de la FORTA, l'entitat d'abast estatal –tal com requereixen els estatus– que aplega les diferents televisions autonòmiques. El cos tècnic d'aquest organisme veuria amb bons ulls ser-hi, però convertir-ho en proposta oficial no serà fàcil, ja que la FORTA és un complicat trencaclosques de televisions amb diferents ascendències polítiques. 

TV3 també s'ha plantejat demanar l'ajut de RTVE, però es constata que, de moment, no ha ajudat. I tot i que amb Rosa María Mateo potser s'hauria pogut obrir aquesta via, al mateix temps el caràcter de provisionalitat del seu mandat sobre l'ens públic espanyol –per bé que s'està allargant sense una data de sortida clara– va fer que s'esperés a tenir una conjuntura política no només més propícia, sinó també més estable.

Un club amb tres tipus de soci

La UER estableix tres tipus de relacions amb els diferents mitjans. D'una banda hi ha els membres. Són 70, tot i que representen fins a 116 mitjans diferents, ja que algunes corporacions llisten les seves ràdios i televisions per separat. En el cas d'Espanya hi ha dos membres: RTVE i la SER. Per formar part del club cal ser una organització "d'un país inclòs en l'àrea d'emissió europea", que abasta no només Europa sinó també països com l'Azerbaidjan, Israel, Jordània, el Líban, Líbia, el Marroc, Turquia i Algèria. En total, hi ha 56 estats representats en aquest organisme, que és qui pren les decisions bàsiques.

A banda dels membres, també hi ha els associats: emissores que la UER "determina com a útils" tot i no pertànyer a la zona d'emissió europea. Es tracta d'una llista de 34 organitzacions, procedents de 21 països diferents, com ara l'Iran, Hong Kong, els Estats Units, Síria, la Xina i Cuba. I, finalment, hi ha els participants: entitats que per algun motiu no poden formar part de les categories anteriors però amb qui la UER fa algun tipus de col·laboració. És el cas de Catalunya Música, que va esdevenir participant el 2009, amb el seu programa d'intercanvi de concerts i música amb el sistema Euroradio. Altres participants –en total n'hi ha set– són el canal ARTE (des del 1992), Euronews (1997), Cellnex (2003-2010) o el canal francòfon TV5 Monde (1998).

  • Etiquetes