Adeu a 'La materia oscura', la sèrie inspirada en les novel·les de Philip Pullman

BarcelonaQuan el novembre del 2019 la HBO va estrenar la primera entrega de La materia oscura, gran part del món seriòfil va enllaçar-la amb Joc de trons. Feia pocs mesos que la sèrie dels dracs havia posat el punt final i la plataforma buscava una nova gallina dels ous d'or per retenir els espectadors a la pantalla. L'adaptació audiovisual de la trilogia de Philip Pullman es postulava com una sòlida candidata a substituir Joc de trons. Tres anys després de l'estrena, la sèrie no li ha fet ombra, però ha aconseguit agradar als fans dels llibres de Pullman i s'ha endut el vistiplau de la crítica. La tercera i última entrega de La materia oscura s'estrena aquest dimarts a HBO Max, té vuit episodis i tancarà definitivament la història de Lyra Belacqua, la jove aventurera que interpreta Dafne Keen.

Amb el títol d'El catalejo lacado, aquesta darrera entrega arrenca on havia acabat la segona temporada: tothom busca la Lyra, que ha estat drogada i segrestada per la seva mare, aparentment amb l'objectiu de protegir-la del mal. La noia aconseguirà reunir-se amb en Will (Amir Wilson), el portador de la Daga i coprotagonista de la sèrie, i junts viatjaran a un lloc fosc d'on ningú ha tornat mai per salvar el seu món. Mentre l'aventura avança, l'inici de la gran guerra contra l'Autoritat serà cada vegada més imminent. Lord Asriel (James McAvoy) reunirà els soldats de tots els universos per enderrocar l'Autoritat i alliberar el multivers de l'opressió. A diferència dels episodis anteriors, en què Lord Asriel es mantenia com un personatge secundari misteriós, ara aquest personatge adoptarà un paper fonamental. L'aristòcrata poderós s'obrirà en canal i farà equip amb la senyora Coulter (Ruth Wilson), que alimentarà amb força les seves paranoies sense posar límit a la seva imaginació.

Una sèrie sobre la llibertat individual

Després de tres temporades, la Lyra i el Will han crescut i tenen poc a veure amb aquells nens que van començar la sèrie. Als últims episodis els protagonistes ja han perdut la innocència de la primera temporada i adopten un paper molt més madur, d'acord amb l'edat adulta en què ja han entrat i amb les experiències que els han marcat al llarg de la història. Les seves vivències són el motor d'una trama que posa èmfasi en la capacitat de decidir per triar el destí i que parla del fet de créixer sense l'amor dels pares, de construir una família també amb els amics i dels sacrificis per assolir la llibertat individual.

Dirigida per Jack Thorne (Enola Holmes 2), la sèrie manté els elements fantàstics que la caracteritzen, com el fet que cada persona estigui acompanyada d'un daimoni, un animal que representa la manifestació de la seva ànima i del qual no es poden separar. També continua fidel als llibres de Pullman –una decisió molt celebrada pels seus seguidors– i recrea els multiversos de fantasia sense escatimar recursos, donant ales a l'espectacularitat tècnica i als efectes visuals que proporcionen una producció audiovisual de primer nivell. La sèrie, a més, compta amb un repartiment de prestigi amb noms com Daniel Craig, Simone Kirby, Amir Wilson, Sian Clifford i Jonathan Aris.

Amb un tractament de la imatge més poètic que en els capítols anteriors, la sèrie també adopta un to més reflexiu per reforçar el missatge de Pullman a les novel·les. Així, la ficció aprofita l'èpica de l'aventura i la gran batalla final contra l'Autoritat per carregar contra el poder de les institucions a l'hora de manipular els ciutadans i contra el fanatisme religiós dut als extrems. Aquestes idees, de fet, són les que van convertir les novel·les de Pullman en polèmiques entre el 1995 i el 2000, quan es van publicar. Aleshores l'ala conservadora del Parlament britànic va considerar-lo "l'escriptor més perillós del Regne Unit" i alguns grups catòlics el van criticar per "promoure l'ateisme". Però les crítiques no van afectar l'èxit de l'escriptor, que va vendre milers d'exemplars de les seves novel·les a tot el món.