Agafa el Banc d’Espanya i corre

Els verbs connotats són com el rajolí de rom que t’anima un cafè massa pla i, en aquest aspecte, la caverna és de canell fàcil: si la notícia no li serveix prou per assetjar l’enemic, pam, traguinyoli semàntic d’alta graduació a l'instant. Només cal veure aquest dimarts mateix el titular de l’Abc “Escrivá planeja emportar-se part del Banc d’Espanya a Barcelona”. El diari podria haver escollit traslladar o descentralitzar com a verb, però és evident que la notícia del canvi d'emplaçament d’una part de la institució no hauria merescut ocupar tres quartes parts de la portada. Aquest honor només el mereix en tant que la notícia serveix per criminalitzar Sánchez per cedir al xantatge quasiterrorista dels seus aliats. Perquè, per descomptat, ni els passa pel cap que sigui raonable trencar la übercapitalitat de Madrid deixant engrunes del poder aquí i allà. Aquest emportar-se del titular és d’una gran eloqüència. Suggereix agafar un tros del Banc d’Espanya, posar-se’l sota l’aixella i, amb nocturnitat i traïdoria, endur-se’l d’estranquis: llevar-lo del seu lloc natural, que és Madrid. El mejor Banco de España está en Madrid.

També El Mundo fa una jugada semblant, en aquest cas amb la llengua: “Espanya intenta intimidar a la UE els països que es resisteixen al català: 'Ho tindrem en compte'”. Sabem que el PP ha pressionat en sentit contrari, però de nou això forma part de l’ordre natural de l’Univers i, per tant, no és notícia. Els dos diaris es caracteritzen per la seva campanya agressiva contra tot allò que suposi tenir una Espanya més diversa des del punt de vista lingüístic. Mai un gest editorial en favor de les llengües minoritzades. Ni tan sols a Europa poden sofrir la idea que catalans, valencians, balears, bascos, navarresos i gallecs, entre altres, puguin expressar-se en el seu idioma matern. I si cal forçar el lèxic, avall que fa baixada.