Els aires al mínim (i el rei amb guaiabera)

BarcelonaDesprés de la corbata de Sánchez, el rei Felip es deixa fotografiar amb guaiabera. Potser és l'uniforme de vacances, per mostrar a la pleballa que ell també és persona, encara que diaris seriosos aixequin minuciosa crònica avui de com participa en una regata que porta el seu nom. Però potser la camisa folgada, i per fora, és el discret suport a les polítiques d'estalvi energètic del president espanyol, que han estat rebudes amb el front arrugat per part de la dreta i els seus mitjans. S'engega, doncs, una narrativa nova per derrocar Sánchez de la Moncloa: representa l'Espanya fosca i trista, en contraposició al Madrid-és-una-festa d'Ayuso. "Ordena tancar aparadors 16 mesos", titula El Mundo, en el seu enèsim exercici de descontextualització, ja que l'apagada de llums de les botigues només s'aplica a les deu de la nit, quan la vasta majoria de comerços fa estona que han abaixat la persiana. Els discursos sobre la guerra d'Ucraïna alçant la copa al sol estan molt bé... fins que toca assumir mesures per tal de mitigar la crisi energètica. La meva aposta és que, tot i que la mortalitat ha augmentat un 20% respecte al juliol passat a Espanya –amb més de 2.000 defuncions atribuïdes a l'onada de calor– a partir d'ara es carregarà a les espatlles de Sánchez qualsevol òbit climàtic, per no haver permès posar l'aire a tota pastilla.

Diversos estudiosos del canvi climàtic expliquen, per cert, que l'estratègia dels negacionistes ha variat: com que les evidències de la seva existència són aclaparadores, ara se centren en la capacitat de la humanitat per adaptar-se al canvi. Les mesures de Sánchez, tot i que ho són més en clau energètica que mediambiental, acabaran donant ales al discurs de l'esquerra aixafaguitarres, la que retalla la llibertat individual no pel bé comú sinó per simple caprici o control social.