Albert Pla trolejant els mitjans (amb repicó de Richard Serra)

La genialitat d’Albert Pla ja es manifestava d’adolescent. Resulta que, a l’entrevista que li feia Jordi Évole per tancar temporada del programa, el cantant explicava com de jovenet havia enganyat el Diari de Sabadell fent-se passar com a seguidor eventual de la secta Ceis. El fill del periodista que hi va conversar ha recuperat la peça, datada del 19 d’octubre de 1984. És una troballa divertida. Pla tenia aleshores divuit anyets, estudiava COU nocturn –la qual cosa ja suggereix una personalitat inquieta– i la foto el mostra amb cara de bon xaval. Pobres. A l’entrevista que li feien, desgranava la seva presumpta relació amb el col·lectiu passant per tots els tòpics que fan al cas: que si la despersonalització, que si les teràpies dubtoses, que si pràctiques sexuals... “Pederàstia, homosexualitat, promiscuïtat...”, explicava, tot relatant que alguns dels membres es prostituïen per recaptar fons, qui sap si per voluntat pròpia o no. El cantant se suma així a la llarga llista d’impostors que, sigui per sentit lúdic, sigui per desmuntar l’autoritat dels mitjans, han enganyat la premsa. No costa gaire prendre-s’ho, també, com una manifestació artística. Al final, hi ha missatge i hi ha forma.

Aquesta setmana, per cert, ha mort Richard Serra. Tothom ha destacat, i és lògic, les seves grans escultures de ferro, com les que hi ha al museu Guggenheim de Bilbao. Però també va deixar una de les crítiques fonamentals dels mèdia al segle XX: la peça de videoart Television delivers people, feta amb Carlota Fay Schoolman, en què es diu que el producte televisiu no són els programes, sinó l’audiència que es ven a l’anunciant. És una llista d’aforismes perfectament vàlids encara avui i que es poden aplicar també a les xarxes socials. Si teniu sis minuts, és una bona inversió.