Alejandro Cao de Benós, contra el documental que l'acusa de facilitar la venda d'armes i droga

La cara de Corea del Nord a Espanya és Alejandro Cao de Benós, delegat especial per al Comitè de Relacions Culturals del país, i habitual en els mitjans de comunicació per la seva defensa del règim polític d'aquesta dictadura totalitària. El diplomàtic, però, apareix en un context molt més conflictiu al documental El infiltrado, estrenat a Filmin, ja que la producció dona a entendre que Cao facilita el tràfic d'armes i drogues entre Corea del Nord i un empresari europeu. Per això el diplomàtic ha volgut desacreditar el film, que qualifica de "muntatge ple de mentides, totalment tergiversat i manipulat per obtenir benefici aprofitant la meva imatge pública".

Un dels punts que Cao discuteix és el passatge en què es diu que l'havien detingut per tràfic d'armes, quan en realitat era per tinença il·lícita en el seu domicili. "[El director] Mads Brügger em considera un supermalvat o un idiota, però bé que va sol·licitar insistentment la meva ajuda per a la seva primera visita a Corea [...] Així mateix insulta el país titllant-lo «d'empresa maligna i criminal», però no va dubtar en pagar centenars de milers d'euros al país per realitzar el seu primer film-escombraria". Cao recorda que el seu càrrec és honorífic i no li comporta cap remuneració: "No estic autoritzat a prendre decisions en nom de cap departament o organització del país. I mai la RPD de Corea m'ha proposat facilitar negocis que tinguin a veure amb armes i/o drogues".

El infiltrado narra, en dos capítols d'una hora, la penetració d'Ulrich Larsen –un xef danès retirat, amb ganes d'aventura– en el sistema polític coreà al llarg de deu anys, per desemmascarar-ne els aspectes més qüestionables. Primer s'infiltra a l'Associació d'Amistat amb Corea que presideix Cao i, després de guanyar-se la seva confiança, va accedint a cercles de poder del país cada cop més selectius. Tot i que en la seva defensa, el diplomàtic espanyol assegura que no té cap poder executiu, el documental el retrata en un iot de luxe a Marbella, afirmant: "Jo soc el qui fa que les coses, senzillament, passin". L'acompanya en aquella escena Jim Latrache-Qvortrup, que assumeix el rol d'un traficant d'armes que busca firmar un contracte amb una de les fàbriques de Corea del Nord. Una càmera oculta grava les converses entre aquest delinqüent (impostat) i Cao.

La versió del filocoreà és que ell només li seguia el joc per esbrinar informació sobre el personatge. "La seva proposta inicial era la construcció d'un hotel. Però més tard, i sense venir a tomb, va dir que volia fabricar armes en el soterrani de l'hotel, la qual cosa va canviar immediatament la meva postura sobre ell [...] Era un home molt arrogant i racista, així que vaig assumir un paper que s'ajustés al seu mode de viure i la seva fantasia. Li vaig mentir, vaig preparar sobre la marxa un discurs de vendes monumental per impressionar-lo, treure-li informació i saber qui hi havia rere tot això".

En tot cas, els ministres d'Afers Exteriors de Suècia i Dinamarca han portat el documental davant del consell de seguretat de les Nacions Unides, per tal de sol·licitar noves sancions contra Corea del Nord.