I si ara resulta que Cristòfor Colom era gallec?
BarcelonaLa historiografia oficial hispana no guanya per a disgustos. Després que historiadors seriosos com Vicent Baydal i d'altres hagin dedicat esforços a desmuntar les teories de la psicodèlia nostrada segons les quals no només Cristòfor Colom, sinó Cervantes o Leonardo da Vinci eren catalans, ara resulta que a Galícia investiguen unes restes per veure si Colom era, en realitat, gallec. Ho explica El Mundo aquest diumenge en un ampli reportatge on relata l'exhumació de les restes del noble Pedro Álvarez de Sotomayor, que es troben en un sarcòfag a l'església de Santo Domingo de Tui, a Pontevedra. La teoria que circula entre un seguit de (pseudo)historiadors és que Sotomayor va fingir la seva mort el 1486 perquè estava enfrontat amb els Reis Catòlics i després va adoptar el nom de Colom.
Els detractors recorden que Sotomayor va néixer el 1433, i que per tant tindria 59 anys quan va emprendre el viatge del descobriment, una edat poc creïble per a l'època. El que més sorprèn de la peça és que el redactor no mostra cap indignació, sinó que alimenta la teoria que Colom no seria italià sinó espanyol. Evidentment, si hagués de ser català el to de l'article hauria sigut un altre de molt diferent.
En defensa de la Transició
El diari Abc publica aquest diumenge un debat entre dos pesos pesants del setentayochismo, és a dir, de la defensa del règim del 78. Es tracta de Juan Luis Cebrián, com a primer director d'El País i ideòleg del grup Prisa durant molts anys, i Luis María Ansón, exdirector de l'Abc, el diari monàrquic per excel·lència. Per tant, l'esquerra i la dreta d'ordre, aquelles que a Madrid es posen fàcilment d'acord al voltant d'una taula regada amb un bon Vega Sicilia. Tots dos imploren al PSOE i al PP que arribin a acords per fer reformes lampedusianes per salvar el sistema. Un crit d'alerta desesperat, vaja. Alguna cosa veuen a venir que no els agrada...
