Astèrix, Obèlix i els jutges progressistes
Som al 2025 després de Jesucrist. Tots els ressorts judicials d’Hispània estan ocupats pels romans... Tots? No! Un petit Tribunal Constitucional d'irreductibles progressistes resisteix encara i sempre a l'invasor conservador. I la vida no és fàcil per a les guarnicions de legionaris romans dels campaments fortificats de Peinadòrum, Marchenàrium, Llarenàdum i Aguirrònum... Si mai Astèrix i Obèlix volen traslladar les trames a Espanya, la cèlebre introducció que es repeteix a tots els seus àlbums hauria de ser adaptada a alguna cosa similar. El Constitucional s’ha convertit en la pedra a la sabata d’una dreta acostumada a judicialitzar tot el que pot i més perquè el fiscal te lo afina i, si no, el jutge te lo controla desde detrás.
Per això és gairebé paròdica la portada de l’Abc d’avui, que es vesteix amb les seves gales més solemnes per escriure l’editorial en portada amb el títol enorme de “Nefast per a Espanya”. Riu-te’n tu del 1898. Els diaris de la caverna parlen amb total desimboltura de la politització dels tribunals, com si les actuacions dels cèlebres magistrats de sempre no supuressin biaix ideològic o partidista. “S’avança amb pas ferm cap a la mutació de l’ordre constitucional”, asseguren amb vehemència, i consideren l’aval a l’amnistia “la més gran agressió comesa contra la lletra i l’esperit de la Constitució del 1978”. Però ¿qui és el marmessor d’aquest esperit? ¿El fantasma de Manuel Fraga Iribarne? ¿Els militars que feien sentir el soroll de sabres mentre es redactava? Queden dos pares vius: Miquel Roca i Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. ¿Tenen la mateixa opinió sobre l’assumpte? Apostaria que no. Però hi ha diaris que devien caure a la marmita quan eren petits, només que la poció de la qual van empassar-se glopades de per vida no era de superforça, sinó de superressentiment.
