Atrapa'm, si pots, una mica de respecte per l'objectivitat

La nostra polèmica lingüística de cada dia, doneu-nos, Senyor, el dia d'avui. I sí, l'espanyolisme mediàtic i polític apuntava ahir, un cop més, contra TV3, en aquest cas per la negativa de Llucià Ferrer a donar per bona una resposta en castellà. La discussió s'acaba ràpid perquè, en les bases que es lliuren a tots els concursants, hi diu de manera explícita que cal respondre en català. Però això no ha impedit que el gabinet dels permanentment escandalitzats hagin clamat al cel perquè en un concurs d'una televisió catalana –que té com a missió parlamentària fomentar la llengua– es comet la gosadia de demanar fer servir el català. (L'episodi, per cert, hauria de fer reflexionar sobre la monstruosa immersió lingüística que denuncien dia sí, dia també. Espòiler: no ho farà).

En tot cas, voldria posar l'accent en un assumpte de redacció periodística. Els mitjans de la caverna no passen cap ànsia per barrejar informació i opinió, salpebrant-ho tot sempre amb paraules altisonants. "La televisió autonòmica catalana ha donat mostres els últims dies de la seva vena més radical coincidint amb la guerra de la llengua desfermada pels partits separatistes", es podia llegir en una notícia de Libertad Digital. "El súmmum de l'adoctrinament a Catalunya: TV3 prohibeix a nens respondre en castellà en un concurs", titulava Ok Diario, sota l'epígraf "Dictadura lingüística". "Un presentador de TV3 prohibeix a uns nens parlar en espanyol", escrivia Mediterráneo Digital desvirtuant del tot la realitat. Tot això no pas en columnes d'opinió, sinó en peces (presumptament) informatives. Aquest estil trinxeraire, convé recordar-ho també de tant en tant, no se l'han inventat quatre trols a Twitter des del seu cau. Forma part d'una estratègia molt ben pensada per poder influir en el debat encara que el teu múscul periodístic vagi més aviat fluix.