Barra lliure de transfòbia amb 'twist' de frivolitat

Riure's del patiment dels vulnerables és la forma més baixa de l'humor. I, tanmateix, columnistes insignes utilitzen aquest recurs per fer avançar la seva agenda política retrògrada. Les persones transsexuals podran veure reconegut el gènere d'elecció, amb un simple tràmit administratiu. Es tracta de facilitar la vida a qui la biologia va atorgar un sexe –i la societat un gènere– amb el qual no se senten còmodes. No deu ser una decisió gens fàcil. I segurament arriba després de conflictes interns i d'agressions externes. Per tant, l'últim que falta són comentaris cunyadístics. "Que ets tia i vas al servei del bar i està ple? Doncs d'autodetermines tio i et saltes la cua", diu Pilar Díez a Libertad Digital. A La Razón, l'exministre Jorge Fernández Díaz escriu: "Y cada uno, una y une puede ser lo que quiera, quiero o quiere; este, esta y esto país es un, una y une manicomio, manicomia y manicomie". Hahaha, que divertit, el dolor dels altres. Per cert, parlar de manicomis, quan justament es tracta de despatologitzar el transsexualisme, frega el llenguatge de l'odi. Avui Marcelo, l'àngel de la guarda de l'exministre, devia lliurar. També a La Razón, Rebeca Argudo diu: "Si qualsevol pogués ser home o dona tan sols prement ben fort els punys i volent-ho molt fortament, n'hi hauria prou perquè tots els homes es declaressin dones [...] i posaríem fi a la violència masclista i a la violència en general".

La llei trans és valenta i no exempta de riscos. Hi ha marge perquè algú en pugui fer abús. Però la caverna no exigeix que es vigili si algú perverteix l'esperit del text legal, sinó que en fa una esmena total i pressiona perquè les persones transsexuals carreguin la vergonya de la culpa i tornin a l'armari. I voldrien tirar-ne la clau al riu mentre fan una foguera i s'expliquen acudits d'Arévalo.