27/07/2022

Una barroera maniobra de distracció

2 min

Tenir jutges conservadors o progressistes –risible eufemisme per pròxim al PP o pròxim al PSOE– desvirtua la idea bàsica de la separació de poders, però té una contrapartida positiva: resulta molt útil per valorar proximitats mediàtiques. És ben senzill. Quan hi ha una sentència condemnatòria amb rerefons polític, és més que probable l'aparició de vots discrepants. El diari arrenglerat amb el reu en qüestió destacarà aleshores la divisió del tribunal i no la causa de l'engarjolament. Una finta en tota regla que es complia aquest dimecres. Mirem els titulars de la dreta: "Griñán a la presó per «consentir» el major frau de la història" (El Mundo), "Un saqueig de 680 milions a l'espera d'indult" (Abc). En canvi, el d'El País evita paraules com frau o saqueig: "Un Suprem dividit condemna a presó Griñán pels ERE". Que no es tracti d'un vot unànime és el més rellevant, en aquest cas? Com a mínim, caldria justificar-ho. Igual que hi ha la pena de telenotícies, potser també hauríem de parlar de l'àrnica de portada, que comença, esclar, per no publicar la fotografia de dos expresidents autonòmics confirmats com a culpables.

Portada 27 juliol 2022 El País

Fins a 169 vegades va aparèixer el valencià Francisco Camps en portada a El País quan se'l va jutjar per aquell afer dels vestits, del qual en va sortir absolt. Ho explicava Arcadi Espada en un llibre molt recomanable, per bé que el títol, Un buen tío, pugui fer alçar unes quantes celles i esbossar algun somriure irònic. Però la feina d'anàlisi de la cobertura feta pel diari de Prisa és admirable. Tot aquell acarnissament, amb una persona innocent –com a mínim judicialment innocent– contrasta amb la suavitat de la portada sobre Griñán i l'inhabilitat Chaves. La diferència? Camps era del PP, esclar.