Mèdia 23/02/2021

Batuda del CAC a les xarxes contra els vídeos antivacunes

Demana la retirada de 40 continguts sense base científica

3 min
Una de les vacunes d'AstraZeneca, a punt d'administrar-se

BarcelonaNi l'hàbit fa el monjo ni la bata fa el metge. El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha presentat un informe en què denuncia una quarantena de vídeos a les xarxes socials per mantenir un discurs contrari a la vacunació contra el covid-19. En la majoria de casos, els vídeos són protagonitzats per persones que asseguren ser metges o personal sanitari, tot i que no queda clar. En concret, en el 70% dels vídeos apareixen persones que es presenten com a expertes en l’àmbit de la ciència o de la medicina per atorgar credibilitat al contingut, tot i que el que hi afirmen està radicalment discutit pel consens científic.

Tot i la seva aparença de ser continguts informatius, en el 70% dels casos hi ha una crida a l'acció inequívoca: es demana a l'espectador que no es vacuni. En el 30% restant no s'insta directament a rebutjar la vacunació, però el missatge d'evitar-les és implícit. L'informe compta amb l'aval del Consell de Col·legis de Metges de Catalunya i del Consell de Col·legis d'Infermeres i Infermers de Catalunya.

L'argument principal contra la vacunació, als vídeos analitzats, és la suposada falta de seguretat. A banda d'arguments sense base científica que ja s'havien popularitzat abans del covid-19, la pandèmia ha afegit nous mantres. Un dels més repetits és el de la celeritat amb què s'ha desenvolupat la vacuna, la qual cosa els porta a afirmar que implica menys garanties. A això s'hi suma l'ombra que s'estén sobre la tecnologia anomenada d'ARN missatger, present en alguna de les vacunes, i que és presentada com a perillosa i capaç de produir alteracions genètiques (tot i el consens científic que això és impossible). Un dels continguts arriba a assegurar que els que se les posin poden esdevenir "éssers transgènics" i iguala això a "estèrils" i "manipulables". El 40% dels vídeos alerten de problemes de fertilitat o afectació neuronal.

Un dels missatges denunciats pel CAC

"Si s'introdueix aquest tipus de vacunació", afirma un dels vídeos denunciats, "d'aquí a uns anys tota la població serà estèril i tota la població ens haurem de reproduir mitjançant el mètode probeta". En un altre s'assegura que "el preu d'inocular-se aquesta vacuna és que el 97% dels mascles quedaran estèrils i, a més, si són nens petits mai desenvoluparan característiques sexuals secundàries. Seran una cosa així com andrògins, sense desig sexual". A partir d'aquí, els vídeos enllacen amb teories conspiratòries segons les quals aquesta infertilitat estaria provocada expressament per aconseguir tenir una població submisa: "El dany neuronal afectarà part del teu còrtex frontal", diu un vídeo. "Podràs treballar per conduir un cotxe, però no pensar en profunditat. Esclaus perfectament o perfectes de la nova normalitat", conclou.

A banda de considerar-la perillosa, un 27,5% dels vídeos la qualifiquen d'innecessària. En general, correspon a continguts que trivialitzen la gravetat de la malaltia i minimitzen les taxes de letalitat. A més, en la meitat d'aquests vídeos en què es qüestiona la necessitat de vacunar-se es proposa com a alternativa l'anomenada medicina natural o la ingesta de vitamines. "El covid-19 no mata, és una mentida. És una gran mentida. Només ha mort gent amb patologies prèvies".

Un dels vídeos assenyalats pel CAC

El CAC ha reportat aquests vídeos, detectats a Facebook, Twitter, Instagram, TikTok i YouTube. És la quarta vegada que, des de l'esclat de la pandèmia, l'organisme alerta de la desinformació mèdica a internet. YouTube és sensible a les denúncies de l'organisme i acostuma a retirar els continguts assenyalats, mentre que xarxes com Twitter, Facebook i TikTok són més reticents. De fet, dels vídeos d'aquesta tongada, només un correspon a YouTube, que ja aplica filtres editorials contra missatges que considera nocius. Altres actuacions del CAC relatives a vídeos online –en relació amb la promoció de l'anorèxia o d'incitació a l'odi– també s'han saldat amb la retirada dels continguts conflictius.

Sis recomanacions davant la infoxicació
  • 1. Tinc tota la informació? Els titulars poden aportar només una part de la informació, especialment a la xarxa, on busquen atraure visites. Cal llegir tota la notícia i fixar-se en els detalls.
  • 2. Per on m'arriba? Vivim en un entorn de saturació informativa. Alguns continguts, difosos sobretot a les xarxes, no han estat tractats seguint el mètode periodístic de contrastar i verificar.
  • 3. És creïble la font? No totes les fonts tenen la mateixa solvència. Les veus dels professionals de la medicina, la infermeria, les farmàcies, la recerca, els col·legis professionals i les autoritats sanitàries són fonts qualificades.
  • 4. Ha estat manipulada? Les imatges tenen un gran poder però són fàcilment manipulables. Cal plantejar-se quina és la font d'una fotografia o vídeo i en quina data es va enregistrar.
  • 5. És un cas únic? Hi pot haver casos d'esdeveniments adversos després de la vacunació i és possible que els mitjans se'n facin ressò. Però cal valorar-ne tant la incidència d'aquests casos sobre el total com la gravetat. I no elevar a categoria és que és anecdòtic.
  • 6. Ho comparteixo? S'ha de valorar si la informació rebuda té prou credibilitat i si és útil compartir-la, ja que la propagació de rumors relatius a la vacunació posa en risc la salut pública.
stats