El boom de sèries sobre periodisme, en 12 títols

BarcelonaEn els últims tres anys han proliferat les sèries que tenen el periodisme com a tema central o com a teló de fons rellevant. És la resposta a un temps en què la postveritat, els canvis d’hàbits de consum mediàtic i els polítics populistes han fet augmentar l’interès sobre com percebem l’actualitat i quines són les forces que operen sobre els mitjans de comunicació. Aquestes són algunes de les sèries més rellevants que han arribat a les cadenes i plataformes últimament i que poden servir per veure com són algunes facetes del periodisme.

Ficcions que no ho són tant

Ficcions que no ho són tant ‘Succession’

Intrigues d’un imperi familiar amb ecos de Murdoch

El vessament cerebral que pateix el patriarca d’una família adinerada de Nova York posa en marxa el mecanisme successori per controlar un dels principals imperis mediàtics del país. Els quatre fills tenen plans i aspiracions divergents, i a més el pare no es deixarà apartar sense presentar batalla. L’intercanvi d’exquisides punyalades, en un entorn de luxe i diners, és el puntal d’aquesta sèrie, que tot i ser ficció fa inevitable pensar en el magnat Rupert Murdoch. A Succession es parla també de la creació d’una marca ultraconservadora a partir de llicències locals de televisió, en una trama clarament inspirada en el grup Sinclair. Disponible a la HBO.

‘The bold type’

Una dramèdia inspirada en l’exdirectora de Cosmopolitan

El 9 d’abril va arrencar la tercera temporada de The bold type, una ficció entre la comèdia i el drama sobre tres amigues que treballen a la revista femenina Scarlet. La capçalera és inventada, però al darrere hi ha una recreació molt lliure de la vida de Joanna Coles, mítica directora de Cosmopolitan. A Espanya es pot veure a través d’Amazon, que l’emet en paral·lel als Estats Units. Tot i que té molt de sèrie inspiracional i familiar, el retrat que fa d’aquest subsector periodístic és sincer, acurat i arrapat als temps.

El ‘New York Times’ per dins

El ‘New York Times’ per dins‘The fourth estate’

Una mirada a l’interior de la catedral del periodisme

La cobertura de la Casa Blanca per part del New York Times és el tema que segueix aquesta minisèrie documental de Showtime, que Movistar va importar l’any passat amb el títol d’ El cuarto poder. Al llarg de quatre episodis, l’espectador pot fer-se una idea de com és treballar a la redacció d’un dels diaris més prestigiosos del món gràcies a les filmacions del dia a dia, combinades amb entrevistes als periodistes d’investigació del diari i els seus caps. La música de Trent Reznor (de Nine Inch Nails) i Atticus Ross dona a l’obra un to atmosfèric fosc que serveix per puntuar les dificultats de fer periodisme polític en temps del sinistre Trump.

‘The Weekly’

Acompanyar els reporters durant cobertures reals de casos

L’èxit del podcast diari del New York Times va animar la capçalera a embrancar-se en un equivalent televisiu. El resultat serà un programa setmanal, produït amb el canal FX, que mostrarà com es treballen temes concrets al diari. Amb el nom de The Weekly, estava previst que s’estrenés a finals del 2018, però diferents problemes de producció han endarrerit el debut. La idea és que arribi abans de les vacances d’estiu. De moment s’han filmat 30 episodis de mitja hora cadascun. El diari va firmar, a més, una altra docusèrie amb Netflix: l’adaptació televisiva de la seva cèlebre columna Diagnosis, a partir de la qual intenten que el coneixement compartit de la gent es posi en comú per mirar de trobar el diagnòstic d’algú a qui el sistema de salut no ha donat una explicació clara del que li passa. La sèrie s’estrenarà al llarg del 2019.

Premsa i poder

‘The Paper’

Els fils polítics i econòmics, en un noir croat pessimista

A Croàcia tots els diaris estan controlats pel poder. Menys un. I The Paper explica la presa d’aquest bastió de la premsa independent per part d’un empresari amb deixos de gàngster. Aquesta sèrie croata va convertir-se en global a l’ingressar en el catàleg de Netflix. Narrada amb to de cinema negre al llarg de 12 capítols, mostra l’impacte d’un canvi de propietat en un diari: quins periodistes guanyen poder, quins en perden, com queda afectada la línia editorial. Aquesta ficció explora les relacions menys decoroses entre periodisme i política. El guionista és Ivica Dikic, que exerceix de periodista des de fa 16 anys, i això es nota en el realisme dels diàlegs d’una sèrie eixuta, en què tots els personatges tenen un costat fosc.

‘Press’

La BBC explora la pugna entre diaris de prestigi i tabloides

Les rivalitats en la premsa poden ser llegendàries, i la BBC les va explorar a la minisèrie Press, que segueix les vides de dos periodistes rivals. Ella, una reportera d’un diari de prestigi. Ell, el director d’un tabloide. Secrets d’estat, relacions concupiscents amb el poder, l’espionatge per aconseguir exclusives, la pressió de l’era digital i el seu cicle imparable de 24 hores... són alguns dels elements que explora aquesta sèrie. Tot i la voluntat d’enfrontar-se a qüestions que l’actualitat recent va posar de moda al Regne Unit, aquesta ficció de Mike Bartlett (guionista de Doctora Foster ) va ser criticada pel gremi periodístic per poc versemblant.

Animals mediàtics

‘Sharp objects’

Una reportera torturada que intenta aïllar-se de la història

La sèrie d’estiu de l’any passat a la HBO era una història de gòtic meridional sobre una mare dominant i la violència soterrada en les comunitats presumptament idíl·liques dels Estats Units. Però la protagonista treballava com a reportera i aquesta circumstància era alguna cosa més que un detall biogràfic per al personatge que interpretava Amy Adams. Sota la direcció de Jean-Marc Vallée -que va assolir l’èxit amb Big little lies - es mostraven amb molta precisió les rutines dels periodistes del carrer i la seva feina discreta de parlar amb gent anònima, i sobretot escoltar-la.

‘Being Mary Jane’

Una presentadora d’èxit davant les pressions socials

Aquest dimarts es va acomiadar, amb un especial de dues hores, Being Mary Jane, una sèrie relativament desconeguda a Catalunya, ja que no té distribució internacional, però que ha sigut la que millors crítiques ha recollit a la cadena de pagament Black Entertainment Television (BET), dels EUA. Gabrielle Union interpreta una periodista televisiva d’èxit que intenta compaginar la seva vida familiar -com a mare soltera negra- amb la cerca d’una mitja taronja que potser no existeix. És una ficció creada per Mara Brock Akil, productora de títols com Girlfriends i The game, i ha comptat amb la multipremiada intèrpret Regina King com a directora d’alguns capítols.

‘After life’

Les misèries (i les grandeses) del periodisme ultralocal

L’última comèdia agredolça de Ricky Gervais a Netflix ha estat lloada per la manera com explica el dol per una persona estimada (i, sobretot, com trobar impuls per viure sense el consol religiós). Però la sèrie conté una mirada mordaç també a les (mal) anomenades notícies d’interès humà. El protagonista treballa en un diari local especialitzat en aquest microperiodisme de proximitat basat en anar a visitar el veí a qui li ha sortit una taca a la paret amb la cara de l’actor Kenneth Branagh. La desídia del reporter cremat per temes banals, la il·lusió de la jove periodista que entra en un mitjà local buscant-hi un trampolí cap a metes més ambicioses o el fotògraf trash que s’estima genuïnament l’ofici són alguns dels tòpics que hi apareixen. La mirada de Gervais pot semblar cínica, d’entrada, però en realitat conté altes dosis de tendresa.

Paròdies i comèdies

‘Murphy Brown’

Una crítica esmolada i àcida i feminisme al món dels mèdia

Deu temporades i 247 episodis. Això és el que va durar Murphy Brown després que la seva estrella, Candice Bergen, la posés en marxa el novembre del 1988. Hi interpretava una alcohòlica en recuperació que es mantenia soltera després d’haver superat la barrera dels quaranta i que posava el seu verb viperí al servei d’una revista de notícies. Dues dècades després de la cancel·lació, la CBS i Bergen van recuperar el personatge. A la sèrie, se suposa que la victòria de Trump fa que el personatge accepti una oferta per treballar a la (fictícia) cadena de notícies CNC com a presentadora d’un magazín matinal.

‘This time with Alan Partridge’

L’humor anglès, aplicat contra la temptació de la supèrbia

L’actor Steve Coogan va crear el personatge d’Alan Partridge -un presentador tan pagadíssim d’ell mateix com inepte- l’any 1991. Ho va fer com a part del programa On the hour, a BBC Radio 4, que parodiava els magazins informatius. Partridge va saltar a la televisió el 1994, i es va deixar veure aquells anys en títols com The day today, Knowing me, knowing you o la sitcom I’m Alan Partridge. El personatge va tornar l’any 2010, en diversos especials, fins a arribar aquest any a This time with Alan Partridge, sis episodis que van començar a emetre’s al febrer. El diari The Guardian considerava aquest conservador maldestre i amb un comentari inoportú sempre a punt com “una de les creacions còmiques més grans i més estimades de les últimes dècades”.

‘Great News’

Una sitcom amb el ritme frenètic d’un canal televisiu de fons

Tina Fey produeix aquesta sèrie disponible a Movistar i liderada per la guionista Tracey Wigfield (guanyadora d’un Emmy per 30 Rock ). Paròdia de l’esbojarrat món de la televisió, se centra en una noia amb ambició, fastiguejada per haver de fer la producció de notícies de tercera categoria. Mentre intenta prosperar, la seva mare ingressa en el canal com una improbable becària. Estrenada a la NBC l’abril del 2017, va ser renovada per a una segona temporada, però el maig del 2018 es va decidir que no tindria continuïtat.