17/07/2021

Les brometes del TN que no calen

2 min

Dilluns d’aquesta setmana, el dia 12, tancaven el Telenotícies migdia amb la brometa de torn sobre com s’havia de pronunciar Moebius, la sèrie de TV3 que aquell vespre arribava al seu final. L’endemà, el dimarts 13, després dels esports, tornava l’acudit de torn sobre el menú que donen als Jocs Olímpics de Tòquio i si els presentadors tenien gana a aquella hora. Després, per acomiadar l’emissió, li felicitaven el sant a l’Enric Agut, l’home del temps, i li feien la conyeta amb el regal de ser vist pels espectadors. El dimecres 14, a la brometa de rigor de després dels esports, comentaven quin gat de la sort preferiria Xavi Coral com a souvenir dels Jocs Olímpics. Després, a l’hora d’acomiadar, el presentador anunciava la seva participació en un dels programes d’estiu de la cadena tot comentant els cabells de la presentadora d’esports i la dificultat de pentinar els cabells arrissats. El dijous 15, el “hihi haha” girava al voltant de les medalles olímpiques, i per acomiadar el telenotícies van fer una brometa interna que no vam entendre. Ni tan sols la va pescar la Marta Bosch, que va comentar que ella ja s’havia perdut. Divendres, l’humor de tancament dels esports girava al voltant de l’altura mitjana de les dones de la Xina i ens deien adeu per acabar rient perquè Coral marxava de vacances i comentaven si li faria bon temps i si veuria la informació meteorològica els dies que no anés a treballar. Dissabte, al Telenotícies cap de setmana la brometa per acomiadar els esports la feia Xavier Bonastre a Ramon Pellicer: “Això de l’skate com ho portes?”, li preguntava al presentador. “Jo soc més de patinet”, contestava ell.

Ja està bé que els presentadors del telenotícies deixin entreveure que no són robots, i que en algun moment de l’informatiu es noti esporàdicament un bon to i certa distensió. Caldria analitzar, però, el perquè d’aquesta necessitat diària de demostrar que són de carn i ossos. Ja ens imaginem que deuen ser persones simpàtiques i que no només són bustos que llegeixen el redactat de les notícies. Però la brometa s’està convertint en rutina, fins i tot sabem en quin moment es produirà l’acudit, sempre en el mateix punt. L’humor entre presentadors, que antigament quedava reservat per després del comiat, quan els vèiem riure sense sentir què deien, ara ha passat a exposar-se públicament, en aquesta tendència per humanitzar tant els esdeveniments periodístics que els acabem farcint de tonteria. La rutina humorística en els telenotícies, col·locada sempre en el mateix instant i feta a diari, acaba sent forçada i, per tant, cada vegada menys graciosa. De sempre, l’apunt espontani d’un presentador en un informatiu era una mena d’entremaliadura televisiva que s’oferia amb comptagotes. Però la trapelleria s’ha convertit en una mena de falca automàtica creada per seduir l’espectador. Convertir-ho en un costum previsible pot fer que el recurs humorístic s’acabi fent fins i tot pesadet.

stats