Crònica
Mèdia 06/07/2021

El català busca nou portaavions

El futur de l’audiovisual centra un acte amb les conselleres republicanes de Presidència i Cultura

5 min
El convent de Sant Agustí va acollir l'acte de la fundació Catalunya Sí

BarcelonaFa quaranta anys, amb la recuperació de la Generalitat, es van posar en marxa unes polítiques d’impuls per al català, amb TV3 com a joia de la corona. Quatre dècades després, aquella embranzida inicial sembla esgotada i, des de diversos àmbits, s’agita el debat intel·lectual sobre com tornar a empènyer cap amunt aquesta pedra de Sísif que és la llengua. La fundació Catalunya Sí, propera a ERC, va voler visibilitzar aquest neguit amb un acte que duia per lema “Recrear el país des de la cultura i la comunicació” i que va aplegar les dues conselleres republicanes amb competències en aquesta matèria: Laura Vilagrà (Presidència) i Natàlia Garriga (Cultura).

Abans de la seva intervenció, però, tres experts del sector van oferir el seu diagnòstic i proposta de solució. Va ser un vespre de metàfores. I una de les que van fer fortuna, i que els ponents van aprofitar i complementar, va ser la del portaavions que va posar a les aigües del debat l’editor i periodista Eduard Voltas. Segons va explicar, TV3 va ser durant un temps un gran portaavions, capaç de deixar que diferents naus s’enlairessin amb diferents missions: una comprava drets esportius, l’altra satisfeia la població infantil, una s’encarregava de la informació... i un avió alimentava les productores.

Però avui el portaavions està espatllat. Voltas va recordar que TV3 va ser la creació d’un Govern nou en tot just dos anys, i amb una Generalitat molt més petita que l’actual. “Com que la independència em sembla que no serà –va ironitzar el periodista–, si puc demanar una única cosa a la carta als Reis és aquesta: tornar-hi. Amb la mateixa decisió i determinació. S’ha de tornar a fer de nou, perquè el portaavions s’ha fet vell. És un vaixell perdut que ja no funciona”.

Voltas va reivindicar també anar a buscar el públic jove allà on és. “Els joves no vindran a buscar la llengua, la llengua els ha de venir a buscar a ells”, va sentenciar. En l’apartat de propostes, la primera prioritat ha de ser “canviar la Corporació”, al seu parer. Però també incidir en el teixit industrial. “No m’imagino un audiovisual en català si no hi ha un sector audiovisual. Podem ser capital audiovisual no només del castellà, sinó també d’altres llengües. I això genera un ecosistema que, amb les polítiques adequades, crea audiovisual en català”. La idea que la Corporació necessita una reconversió empresarial fa temps que plana sobre TV3 i Catalunya Ràdio. Durant l’acte, va ser l’elefant a l’habitació, en aquest cas l’auditori del Convent de Sant Agustí. El “canviar la Corporació” de Voltas va ser una de les dues referències –tènues i indirectes– que es van poder sentir a l’assumpte.

Nova era, noves eines

També va intervenir l’escriptor Màrius Serra, que va reivindicar la feina de lingüistes i traductors, “perquè són els grans creadors de models de llengua”. I va denunciar la situació de precarització que viuen. Per això va reclamar que es creï un teixit cultural prou fort perquè els encàrrecs els arribin amb normalitat. Tot i saludar positivament l’onada d’editorials independents i llibreries amb projecte cultural al darrere, en l’última dècada per a Serra el que està fallant és el contacte amb la societat. “El model de prestigi dels premis està obsolet. No afecta el consum real, la lectura. Està periclitat. Els expenedors de prestigi han canviat molt. En l’era digital, l’audímetre ha quedat molt en primer pla”. Al seu parer, però, el prestigi s’ha d’expendre de manera qualitativa, no pas quantitativa. I és aquí on entren en joc els mitjans, a qui va renyar –amablement– pel fet de deixar-se arrossegar per la fascinació dels rànquings.

L’acte volia evidenciar el caràcter transversal de la comunicació, de manera que un dels punts de vista va ser el de la universitat, a càrrec de Núria Sara Miras, professora de filosofia moral de la UB. En la seva ponència va demanar implicar més la universitat en la creació de continguts i començar a desdibuixar les línies marcades amb ferro roent que encara separen en massa àmbits la ciència de la cultura.

En el dia que transcendia la mort de Raffaella Carrà, la pensadora va aprofitar per esmentar-la com a icona cultural i per defensar, a partir d’ella, el desdibuixament d’una altra línia: la que separa alta i baixa cultura. Altres mesures urgents són resoldre els problemes d’infrarepresentació i estereotipització que pateixen les dones o l’accés a la cultura asimètric segons la classe social.

L’esperança del Hub

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, va situar un dels fronts a lluitar en el debat sobre l’avantprojecte de llei de comunicació audiovisual de l’Estat, que obliga les plataformes a protegir el sector espanyol i la seva llengua, però no inclou cap gest per al català. “Si s’aprova, estarem molt pitjor del que estarem ara”, va alertar. Garriga es va mostrar confiada en avançar progressivament cap a doblar el pressupost de Cultura en tres anys, de 300 a 600 milions d’euros, i va assenyalar el projecte del Hub Audiovisual, a finançar amb els fons Next Generation de la UE, com a fonamental. “Tenim més de 2.000 empreses i 2.000 milions d’euros de facturació, al sector. També 14.000 treballadors i molt de talent. Però és un talent que està marxant. No tenim els platós, ni les condicions tècniques i les plataformes s’estan instal·lant a Madrid”. El Hub, a parer seu, pot convertir Catalunya en el referent del sud d’Europa en audiovisual.

Vilagrà, la seva banda, va receptar “paciència”, perquè “el camí serà lent”. Però va mostrar-se convençuda d’arribar a bon port. “Probablement ens tocarà refundar-nos”. I, per fer-ho, això ha d’incloure entendre que els joves ja es fan els seus continguts, amb el seu llenguatge i sobre els temes que els interessen. “Sabem que tenim deures”, va dir en relació a la renovació que ha de fer el Parlament del consell de govern de la Corporació i també amb l’aprovació del contracte programa que falta als mitjans públics des de fa deu anys i que els ha de garantir un finançament estable.

L’acte va ser conduït per Enric Marín, president de Catalunya Sí, que no va poder evitar disparar l’únic dard –tot i així, implícit– contra Junts, el soci de govern. “Estem obligats a fer política a Brussel·les, però també a Madrid. La política del no a tot no fa altra cosa que escanyar-nos. És la política de la garantia de la derrota”, va afirmar. El missatge global, però, va ser positiu i optimista, com correspon a un acte amb conselleres del Govern. Al sortir al carrer, però, l’assistent tornava de sobte a la crua realitat, amb el cop d’aire de la calorada. Fins i tot se sentia, de fons, el gemec feridor d’un portaavions rovellat a la llunyania.

stats