La caverna contenta (però entre l’espasa i la paret)

En el moment d’escriure aquestes línies, els diaris de Madrid celebren ja a les seves edicions digitals la fi de la majoria independentista, però encara amb poca profusió de substantius de Mortadel·lo i Filemó. Algun batacazo per aquí, algun descalabro per allà, però els titulars són eminentment informatius. Seran les portades de paper les que hi suquin pa. Ara bé, a ningú se li escapa que la governabilitat està complicada i que el factor Puigdemont i el “No ens farem mal, oi, doctor?” aplicat a Sánchez pot ser un factor desestabilitzador. És per això que, com a mínim a aquesta hora, ningú s’atreveix a fer el titular “Catalunya gira full al Procés”. Que, d’altra banda, és un titular que ha anat apareixent cada pocs mesos en una capçalera o altra. La segona narrativa que subratllen és si un tripartit d’esquerres suma (amb el 95% hi ha un diputat que balla).

En realitat, a les capçaleres de la dreta espanyola la idea d’un pacte entre el PSC, ERC i els comuns no els deu desagradar, com semblaria. Perquè, per a aquests mitjans, la peça de caça major és Pedro Sánchez, així que l’opció que deuen preferir és qualsevol que inclogui que Junts engegui la legislatura espanyola a rodar, la qual cosa donaria opcions a l’envestida de PP-Vox. Més enllà d’això, la región nordeste peninsular els importa poc. Saben, però, que Illa rebrà la pressió de la Moncloa perquè no posi en perill el govern de debò. I per això es troben atrapats estranyament entre l’espasa i la paret: havent de donar suport a Illa perquè es rebel·li contra Sánchez, a veure si Puigdemont deixa caure el llumí i ho crema tot. O, l’altra opció, més probable, defensar la gran coalición del PSOE, el PP i Vox, que també suma. Veure'ls llançant floretes a Illa seria un espectacle bastant divertit.