Dígits i andròmines

Cinc remeis per a usuaris despistats

Provem els dispositius localitzadors de Tile, Samsung, Apple, Invoxia i Vodafone, que faciliten trobar els objectes valuosos que hem perdut o ens han robat

5 min
Vodafone Curve

BarcelonaTot i els escarafalls en públic de molts ciutadans davant la possibilitat que les seves activitats siguin rastrejades per les institucions –possibilitat que en canvi no sembla amoïnar-los gaire en el cas de les aplicacions mòbils privades que fan servir habitualment, però aquest és un altre tema–, cada vegada són més els qui descobreixen els avantatges de tenir geolocalitzats els seus objectes de valor, la qual cosa millora la probabilitat de recuperar-los en cas de pèrdua o robatori. Fa un any i mig vaig examinar en aquest mateix espai un parell de dispositius per penjar del clauer, de la motxilla, de la bossa de mà, de la bicicleta... i que es poden trobar amb l’ajuda d’una aplicació mòbil, però des d’aleshores aquest mercat s’ha ampliat considerablement amb l’arribada de noves opcions, algunes per part de gegants de l’electrònica de consum com Samsung i Apple. Per això he provat cinc models de localitzadors i tot seguit n'explico els punts forts i febles de cadascun.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Samsung i Apple emulen Tile

La marca més veterana d’aquesta categoria és Tile, que porta més de sis anys oferint localitzadors de diversos formats: medallons per penjar del clauer, botons per enganxar a l’objecte que es vol protegir i fins i tot un de la mida d’una targeta bancària per portar dins de la cartera. Tots ells comparteixen el mateix principi: cal connectar-los per Bluetooth a una aplicació del mòbil (Android i iOS) que els vincula al perfil de l’usuari, i quan aquest els troba a faltar i els marca com a perduts, la plataforma ho notifica discretament a les aplicacions de tots els altres usuaris de Tile del món, de manera que quan el localitzador en qüestió es troba a prop del mòbil d’algun d’ells, comunica al propietari del dispositiu el lloc i el moment on s’ha produït la interacció per tal que pugui provar de recuperar el seu objecte. La transacció té lloc sense cap intervenció de l’usuari del telèfon, de qui s’espera que tingui activades les funcions de localització i de comunicació per Bluetooth per motius de reciprocitat: ajudo els altres a trobar el que han perdut amb la confiança que ells m’ajudaran a trobar el que jo perdi. També permeten trobar amb el nostre propi mòbil les claus que hem perdut dins de casa, fent-les sonar des de l’aplicació, i porten un botó per fer sonar el telèfon si és això el que no trobem.

Tile disposa de diversos models, amb preus que van dels 25 als 55 euros, amb descomptes si es compren paquets de dues o quatre unitats. Si bé els Tile més antics s’havien de canviar per un de nou quan se’ls acabava la bateria, la pila dels actuals la pot canviar el mateix usuari.

Òbviament, l’eficàcia d’aquesta xarxa col·laborativa de localització depèn de la quantitat d’usuaris de Tile que hi hagi als llocs per on ens belluguem. En general dona bons resultats en els entorns urbans, però no tant en els rurals, tot i que la firma assegura que el 90% dels objectes marcats com a perduts s’acaben recuperant. Ara bé, Tile ha sigut comprada fa poc per l’empresa Life360, que assegura que fusionant les dues plataformes multiplicarà per 10 l’abast de la xarxa resultant, però no inspira gaire confiança que hagin enxampat Life360 venent a l’engròs les dades personals dels seus 33 milions d’usuaris –ni que sigui de manera agregada i anònima– i que hagin promès que no inclouran la informació de localització dels dispositius Tile.

Els cinc aparells analitzats en aquest article

L’abast de les xarxes col·laboratives de detecció d’objectes perduts no és cap problema per als dos nouvinguts d’aquest mercat: tant el Galaxy Smart Tag de Samsung (40 €) com l’AirTag d’Apple (35 €) compten amb un parc immens de telèfons, tauletes i ordinadors de les marques respectives, cosa que augmenta enormement la probabilitat que n’hi hagi algun al mateix lloc on acabi l’objecte que hem perdut. L’Smart Tag és semblant als Tile, amb un forat que facilita penjar-lo del clauer, mentre que l’AirTag té forma de moneda i, al més pur estil Apple, necessita comprar un accessori per penjar-lo. El primer es vincula a la xarxa Samsung Smart Things d’objectes connectats i el botó que porta permet trobar el telèfon, però també executar una acció preconfigurada (encendre un llum o un electrodomèstic, abaixar una persiana) en la instal·lació de l’usuari. El segon s’integra en la funció Find My de localització de dispositius Apple, amb l’habitual facilitat d’emparellament amb el telèfon. A diferència dels Tile, tant l’Smart Tag com l’Air Tag es poden trobar també entrant en una pàgina web. El localitzador d’Apple és compatible amb la funció Ultra Wide Band (UWB) de localització de precisió, que no t’indica només si ets a prop seu sinó també a quina distància i en quina direcció (50 centímetres a la dreta), sempre que tinguis un iPhone 11 o posterior. Samsung també ofereix per 10 euros més una variant Smart Tag+ amb UWB, compatible en aquest cas amb els mòbils Galaxy a partir de l’S21. Tots funcionen durant mesos amb una pila de botó CR2032, que el mateix usuari pot canviar.

Per tal de garantir la privadesa, Samsung renova automàticament cada 15 minuts el codi xifrat de vinculació entre l’Smart Tag i la plataforma. Apple ha cuidat detalls com la protecció antiassetjament: si algú t’ha ficat a la bossa un Air Tag vinculat al seu perfil per provar de rastrejar-te, el teu iPhone t’avisa que té a prop un localitzador que no reconeix.

Com és natural, els Smart Tag només funcionen amb telèfons Samsung i els Air Tag només ho fan amb aparells Apple. En les meves proves, he pogut trobar fàcilment tant l'un com l’altre.

Els avantatges d’una connexió dedicada

Tant els Tile com els Smart Tag i els Air Tag depenen de la proximitat d’algun telèfon mòbil que formi part de la seva xarxa, determini la posició mitjançant GPS i comuniqui les dades a la plataforma. Aquest no és el cas dels altres dos dispositius provats: tant el Vodafone Curve (24 €) com l’Invoxia GPS Tracker (80 €) disposen d’antena GPS i connexió pròpia a la seva xarxa, que els fan del tot autònoms. Com és natural, el de Vodafone porta integrada una targeta SIM de mòbil que accedeix a la xarxa de telefonia de l’operadora, i requereix abonar-se al servei per dos euros al mes. En canvi, el d’Invoxia fa servir la xarxa de baix consum Sigfox, específica per a objectes connectats i que aquí explota Cellnex, i inclou tres anys d’accés, passats els quals cal pagar una quota anual de 10 euros.

La connexió integrada implica un consum d’energia més gran que el dels localitzadors passius, de manera que cal fer servir un adaptador USB per recarregar-los periòdicament: l’autonomia del Curve es pot modular triant a l’aplicació entre quatre opcions d’actualització, des de cada 30 minuts fins al seguiment en temps real cada cinc segons. Els dos dispositius permeten definir un perímetre de confiança de manera que l’aplicació (Android i iOS) rebi un avís quan en surten. Tots dos ofereixen diversos accessoris, com reflectors posteriors de bicicleta per camuflar-hi el localitzador a dins.

Després de provar-los tots cinc durant unes setmanes, m’inclino per la garantia de servei a tot arreu que ofereixen els dos models amb connexió integrada, amb preferència pel d’Invoxia si es vol evitar el compromís de pagar una quota mensual des del primer dia, tot i que el de Vodafone és notablement més flexible. Si us conformeu amb dependre de les xarxes col·laboratives i sou fidels a la vostra marca de mòbil, les opcions són clares: l’Smart Tag per als clients de Samsung i l’Air Tag per als d’Apple. Si voleu la flexibilitat de canviar entre iOS i Android sense pagaments mensuals, us haureu de quedar amb els Tile.

stats