24/01/2023

Unes cometes tramposes per desacreditar l'impost als rics

2 min

Les cometes de citació són massa sovint els bumerangs llancívols del mal periodisme: hi ha el perill que errin l’objectiu, vinguin de tornada, et colpegin i et deixin en evidència. Quan es fan servir en una portada, el mínim exigible és que el mitjà expliciti immediatament qui diu el que s’ha considerat que havia d’anar entre cometes. La Razón, per exemple, escriu a la seva primera pàgina: “Un impost als rics «potiner i en frau de llei»”. Com que no hi ha subtítol, és impossible posar cara a aquesta declaració i, al final, la frase acaba sent llegida com si fos una veritat absoluta, una informació, més que no pas una opinió subjectiva. Quan un diari fa això, en el 99% dels casos el titular expressa la línia editorial del mitjà, però camuflant-la en un titular d’aparença informativa, que es limita a reproduir una cita. Rares vegades, esclar, es reprodueix una frase de l’enemic sense adjuntar-hi la filiació.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

A dins, queda revelat que la font és un informe de l'Instituto de Estudios Económicos, el think tank de la CEOE. És una valoració de part. A la Wikipedia es diu que aquest taller d’idees no té filiació política. Ehem. I, en tot cas, si l’Instituto el presideix Iñigo Fernández de Mesa, que és al seu torn president de Rothschild a Espanya, dedicada a la gestió patrimonial de famílies i empreses, és òbvia quina serà la seva posició davant un impost a les grans fortunes. Consti que els rics tenen dret a fer sentir la seva veu, només faltaria. Però els compradors de diaris també han de poder saber, quan se serveixen aquestes valoracions, si són tan tècniques com es pretén o hi ha algun interès particular que calgui identificar. “Un impost als rics «potiner i en frau de llei» segons els rics” seria un titular que, esclar, funcionaria menys i que, per tant, els promotors de l’estudi no voldrien veure reproduït. Però seria molt més honest.

stats