El paper del compromís en la crisi de valors de la Unió Europea

BarcelonaEl jihadisme, l’èxode dels refugiats i la crisi de Grècia se situen entre els cinc temes més tractats als diaris l’any 2015, segons el rànquing de l’ Anuari dels valors. Però, a banda de la seva rellevància a la premsa, aquestes temàtiques tenen un vincle en comú: totes tres posen contra les cordes els valors europeus i qüestionen la identitat de la Unió Europea (UE). “El fracàs d’Europa és axiològic; la crisi del projecte europeu també és una crisi dels seus valors”, assegura el director de l’anuari, Àngel Castiñeira.

Per aquest motiu, l’ Anuari dels valors aprofundeix en els interrogants i les contradiccions que sorgeixen a través de cada temàtica. En el cas de la crisi humanitària dels refugiats, Castiñeira explica que es contraposen els valors de la solidaritat, el deure d’asil i la voluntat d’integració social amb actituds de reticència, rebuig i xenofòbia. “Aquesta situació qüestiona la nostra identitat, el que volem ser. Quins són els límits de la nostra capacitat d’hospitalitat col·lectiva?”, es pregunta Castiñeira. L’impacte del jihadisme també provoca una contraposició de valors. Els atemptats terroristes enfronten els grans valors de la Unió Europea (el respecte, la llibertat d’expressió, la democràcia, etc.) amb “la sensació que s’han comès errors històrics, polítics i militars”, diu el director de l’anuari. D’aquesta qüestió n’emergeix la impressió d’una doble moral de la UE, que persegueix el jihadisme però té aliances amb països exportadors de terroristes. “On són els límits entre la llibertat i la seguretat a l’hora d’afrontar el terrorisme?”, planteja l’anuari.

El trilema de Dani Rodrik

La presència de Grècia a la premsa es deriva de la victòria electoral de Syriza i les negociacions posteriors amb la troica per demanar una pròrroga del rescat i la reestructuració del deute públic. Castiñeira assenyala que de la situació grega en sorgeix “un debat de fons que té relació amb un trilema plantejat per Dani Rodrik”. Aquest trilema posa en contradicció tres formes de compromís: globalització econòmica, democràcia política i sobirania nacional. “Segons Rodrik, no podem tenir les tres coses alhora; hem de triar”, precisa Castiñeira. Per això, l’anuari es pregunta quins són els límits de les sobiranies nacionals i les voluntats democràtiques en un món hiperglobalitzat. De totes aquestes reflexions en neix la pregunta que centra l’editorial de l’ Anuari dels valors : ¿quins són els límits de les aspiracions d’Europa?

Per abordar aquesta qüestió, l’anuari posa èmfasi en el paper del compromís. Segons Castiñeira, en un escenari on les persones que només desitgen topen amb els límits de la realitat, l’acompliment d’un propòsit depèn de les persones compromeses. “L’aliada del compromès, per a la transformació de la realitat, és la voluntat”, exposa el text. Per això el director de la iniciativa manifesta que “el futur no depèn dels que desitgen molt, sinó dels que estan compromesos i són conscients dels límits de la realitat”.

En aquest sentit, Castiñeira fa referència a l’última Enquesta europea de valors i conclou: “En el moment de respondre a una crisi, hem vist que la musculatura axiològica europea és molt fluixa, que tenim valors tous en temps durs”. El director de l’anuari és partidari de no renunciar al compromís, sinó de participar en el debat i buscar negociacions. “Catalunya no pot quedar al marge del debat sobre quin model d’Europa volem per al present i per al futur”, diu.