Publicitat
Mèdia 17/11/2021

Lope Serrano: "Creativitat i èxit, juntes, fan una parella lletja de paraules"

5 min
Lope Serrano (de peu) amb Nico Méndez, fundadors i caps de CANADA

BarcelonaSi ja de per si acostuma a tenir les setmanes desbordades, amb la temporada de premis a Lope Serrano se li ha girat feina. El cap de setmana passat volar a Berlín per recollir el Ciclope al millor curtmetratge de moda, per Longchamp – Il est cinq heures, Paris, i l'anterior a Londres, on es va endur el guardó a millor videoclip pop de l'any per Love again, de Dua Lipa, als UK Music Video Awards. Tots dos llueixen segell i crèdit de Serrano com a realitzador. Juntament amb Nico Méndez, dirigeix la desbordant Canada, casa aglutinadora de talent local, productora creativa més reconeguda de la Barcelona d'avui i responsable, entre d'altres, d'alguns dels videoclips més cèlebres de Rosalía.

Recordes algun anunci que et marqués en la teva infantesa? 

— Quan jo era petit la tele era com un riu que no parava mai, dos o tres canals, poca competència i una sensació –que després racionalitzaria– de servei públic i curiositat pop molt de classe mitjana, molt saludable socialment, com de pati de veïns. Tots vèiem el mateix i això va crear un marc de referències molt popular i compartit. També recordo que la tele sempre estava encesa i que això no era una presència invasiva, gairebé com si es tractés, com diu el tòpic, d'una finestra al món. En aquestes circumstàncies els anuncis formaven part de l'stream televisiu, sense gaire diferència de la resta d’imatges de les quals eres espectador. I sí, recordo algun anunci, com un que va fer Grace Jones per a Citröen, que et deixava una mica bocabadat. Bastant naïf a ulls de l'actualitat, esclar, però ben impactants llavors. 

Sempre has sigut molt detallista, un tipus interessat en el cinema i l’art en general... Com aprèn una persona com tu a vendre un producte? 

— Vendre és comunicar-se en relació amb el context. Suposo que això ho aprens com tot una mica, lluitant contra els teus defectes i lliscant sobre les teves virtuts. O a l'inrevés!

Quan t'arriba un encàrrec publicitari, què és el que sempre pots assegurar que tindrà el resultat final? 

— No prometo res. Intento entendre el que em demanen i veure si puc fer-ho d'una manera que m’agradi a mi. Si la trobo, intento seduir-los, però ho faig en un document d’unes 30 o 40 pàgines, escrit i il·lustrat amb referències. D'aquest document en diem Tractament. Vull dir que és una seducció molt racional, mesurada i articulada. De les idees del teu tractament i dels números del teu pressupost depèn en general l'èxit de la seducció, que és una feina que fan alhora els directors i la productora, amb un munt de gent que hi treballa, projecte a projecte. La majoria de vegades, i això li passa a gairebé tothom en aquesta indústria, no ho aconsegueixes. Seduir-los, vull dir. 

Deia William Bernbach que l'essència de l'impacte és dir les coses d'una manera com mai les han dit abans. Hi penses, en aquesta originalitat? 

— No sé si cal que la teva manera sigui insòlita o revolucionària per ser original, potser és demanar-te massa. Però el que sí que penso és que en la mesura que el que escrius ho penses de debò, llavors ets original. Encara que copiïs, encara que imitis, si de debò ho sents i ho penses, llavors ets tu. Només cal això per seguir el teu camí. Sé que això sona una mica prescriptiu, que en diuen, però ho penso de veritat.

Miu Miu: The Twist és un anunci que defineix bé la teva obra? 

— Va ser un projecte en què es van barrejar les millors coses d'aquest negoci: diners per tenir temps per poder treballar, confiança creativa des del principi per part de l'agència i el client, un equip de professionals excel·lent i una actriu amable, enlluernadora i tècnicament extraordinària. Estic molt content del que vaig poder fer.

Acabes de rebre un premi pel teu videoclip amb Dua Lipa. Ja hi has treballat dues vegades. Com s’hi treballa, amb una estrella així? 

— Ella és pròxima i directa en el que vol i el que no vol. Pots arribar a tenir una conversa oberta i franca sobre el que vols fer sense problemes. El que passa és que té molta gent al voltant que, un cop estem rodant, l’envolten instintivament, i llavors la comunicació es fa més solemne i costosa, es fan circumloquis i tot costa més del que hauria de costar. Però ella té una autoritat final indiscutible. I és sensible, educada i decidida.

¿El videoclip és la vostra sala d’art particular? El lloc on mostrar-ho tot? 

— Si la publicitat és l’escola a la qual anem cada dia, els videoclips són l'hora del pati. Hi ha més llibertat i esbarjo, però segueixen havent-hi regles i tanques metàl·liques que et separen de la llibertat i dels gossos famolencs del carrer.

També us han premiat com a millor productora. 

— És un orgull i una alegria que sentim per tota la gent que treballa a la companyia i que, més anònimament, han aconseguit amb el seu esforç i dedicació diari construir un projecte estable i obert. Aquest reconeixement ens fa molt feliços.

Vist des de fora, Canada és una empresa que sempre va amunt, que no s'estanca. ¿Des de dins també es té aquesta sensació? 

— No ho sé, la veritat. Si sembla que no ens estanquem suposo que és perquè som força gent i cadascú contribueix amb la seva part. També és veritat que volem arribar a llocs on encara no estem, i això sempre activa l’organisme i és saludable.

Heu sigut durant molts anys un tàndem creatiu, ara signeu per separat: heu separat la identitat? 

— No. Jo em sento més a prop del Nico que mai. Som socis i amics. I seguim compartint el que sempre hem compartit, tant pel que fa a la nostra relació com a les coses que ens agraden. Així va ser que vam començar Canada i així segueix sent. El que passa és que dirigir és com conduir. I un cotxe no pot tenir dos volants. 

Us heu convertit en una mena d'imatge de la Barcelona del talent, la creativitat i l'èxit. Et sents a gust amb aquesta etiqueta? 

— No. No em sento a gust amb les etiquetes, perquè les etiquetes estan fetes per la roba. I en concret trobo que les paraules creativitat i èxit, juntes, fan una parella lletja, són solemnes i una mica engalipadores. És obvi que el nostre negoci consisteix en oferir solucions creatives i que algunes de les solucions creatives que hem donat han tingut èxit, però em fa una mica de mandra veure aquestes paraules tan juntes, la veritat.

I penses que la nova generació de realitzadors de Barcelona ja ve amb el segell Canada? 

— Crec que Canada és, sobretot, un lloc físic al qual la gent sap que pot anar. Que Canada existeix dins de la ciutat i que no és només un nom o un estil o una marca. Això és el que més m'agrada quan penso en la gent jove que forma part de Canada.

stats