Mèdia 26/04/2022

El 'Diari La Veu del País Valencià' torna dos anys després d'haver tancat

La recuperació de la publicació permet que el País Valencià torni a comptar amb un periòdic d'informació diària en català

Daniel Martín
4 min
Antiga redacció del 'Diari La Veu del País Valencià'.

ValènciaDesprés del seu tancament el 31 de desembre del 2019 i d'haver sobreviscut durant dos anys, tres mesos i 24 dies en una versió de mínims batejada com Nosaltres La Veu, concebuda per mantenir viu el projecte mentre l'empresa aconseguia els recursos econòmics necessaris per reflotar-lo, el Diari La Veu ha tornat aquesta setmana.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Rebatejat com Diari La Veu del País Valencià, el projecte que impulsa l'empresari i advocat Moisès Vizcaino i dirigeix Sebastià Carratalà pretén reprendre el camí que el va convertir durant els seus primers sis anys de vida –de 2013 a 2019– en la primera publicació editada en català al País Valencià capaç d'informar de l'actualitat de tot el territori cada dia.

Gràcies a l'abaratiment dels costos que permet internet, l'existència del Diari La Veu resolia parcialment l'històric dèficit del País Valencià, mancat de premsa en català. Es tractava d'un camí que ja havien iniciat publicacions més petites com l’Informatiu (2009-2012). També havien intentat esmenar aquesta situació projectes en paper impulsats des de Catalunya com l’Avui i El Punt, en una temptativa que actualment només du a terme l’ARA –l’únic periòdic d'informació diària en català que arriba als quioscs del País Valencià actualment, tot i que només els caps de setmana i sols a les comarques de Castelló i València.

La bona notícia del retorn del Diari La Veu del País Valencià no amaga, però, que el periòdic encara no ha recuperat la dimensió prèvia al seu tancament, que ja era modesta, ja que només comptava amb 12 treballadors. L'actual plantilla la formen 10 empleats, que també s'encarreguen d'elaborar la revista literària La Veu dels Llibres. Una mostra de la feblesa econòmica del projecte és que el 2019 el mitjà hagué de tancar per la suspensió de les ajudes a les publicacions en català del govern valencià, mesura que es va repetir el 2020 per la judicialització d'unes subvencions concedides al germà del cap del Consell, Ximo Puig. També va ser determinant "la caiguda [el 2019] d’un 50% de la publicitat institucional de la Generalitat", com denunciava el mateix Moisès Vizcaino en una entrevista publicada pel setmanari El Temps arran de l'anunci del tancament del diari.

L'editor de 'Diari La Veu del País Valencià', Moisès Vizcaino.

Subscripcions anuals de 150 euros

Per recuperar la publicació, la cooperativa que edita el Diari La Veu del País Valencià fa dos anys que treballa en la promoció d'un model de subscripció voluntari de 150 euros anuals, una de les quotes més elevades del sector. "No és la més cara si tenim en compte que l'import es pot recuperar en la declaració de la renda si eres contribuent d'IRPF gràcies al fet que el pagament es vehicula a través de la fundació que impulsa el diari. A més que també es poden fer subscripcions més econòmiques", subratlla l’editor en declaracions a l’ARA. Sigui com sigui, es tracta d'un canvi substancial, ja que el diari va iniciar la seva trajectòria promocionant una quota d'un euro al mes, tot i que també acceptava quanties més elevades.

En aquests moments, la publicació compta amb 1.030 subscriptors que aporten el 61% dels ingressos de l'empresa. La resta provenen d'aportacions d'entitats com la Plataforma per la Llengua –entitat amb la qual el diari manté una col·laboració molt estreta– la publicitat d'institucions i empreses i les subvencions de la Generalitat Valenciana i la Generalitat de Catalunya. Segons la cooperativa, per recuperar uns nivells de continguts semblants als que oferia el 2019, la publicació hauria d'assolir uns 2.000 subscriptors.

El nou full de ruta també passa per una descentralització de la redacció i l'aposta per una plantilla fixa més petita i una xarxa de col·laboradors més gran. En aquest sentit, ja han incorporat un redactor en les comarques del sud del País Valencià en la figura del periodista Manuel Lillo –exdirector del setmanari El Temps i actual assessor editorial de la publicació fundada per l'empresari Eliseu Climent–. La planificació de la cooperativa preveu continuar ampliant la seva implantació territorial amb periodistes a les principals comarques del País Valencià, però sempre a la velocitat que marqui "el creixement dels recursos econòmics".

Sobre la dificultat d'impulsar un diari en català al País Valencià, un dels qui més en sap és l'exdirector de l'edició valenciana del diari El Punt, Ezequiel Castellano, que es mostra pessimista sobre el futur del Diari La Veu del País Valencià. "Entre els anys 2001 i 2021 nosaltres publicàvem cada cap de setmana un suplement amb 24 pàgines d'informació valenciana i mai vam superar els 1.300 subscriptors [amb un cost de 100 euros anuals]. És un repte molt complex perquè al País Valencià li falten empresaris que impulsen o que donen suport als projectes i una societat que s'interesse per ells", resumeix.

Els altres mitjans

Tot i la seva importància, el periòdic que impulsa Moisès Vizcaino no és ni molt menys l'únic mitjà en català que informa sobre el dia a dia del País Valencià. Entre molts d'altres, també duen a terme aquesta tasca diaris com ValènciaExtra –que compta amb una edició en castellà– o el més petit Valènciadiari –que es difon només en català–. A aquests projectes cal sumar el múscul d’À Punt que, com és habitual en les radiotelevisions públiques, també inclou notícies i reportatges en la seva web. Completen l'oferta nombrosos projectes comarcals com ARAMULTIMÈDIA o Comarquesnord, publicacions no diàries com el setmanari El Temps o la revista mensual Saó o mitjans catalans amb presència al País Valencià com Vilaweb o l'ARA.

stats