Mèdia 29/05/2016

El nou (i discret) intent de la SER de tornar a tenir una ràdio en català

El grup recupera les freqüències d’Ona Catalana per a la nova marca SERCat. L’emissora neix amb pocs programes però manté viu l’objectiu d’esdevenir una alternativa a RAC1 i Catalunya Ràdio

N. Juanico / à. Gutiérrez
4 min
El nou (i discret) intent de la SER de tornar a tenir una ràdio en català

BarcelonaEl grup Prisa va activar dilluns una nova marca: SERCat. Ho va fer, però, discretament, sense cap campanya per popularitzar aquest nou nom que s’afegeix al dial català. És una nova ràdio generalista? No. O, més exactament, no de moment. SERCat -que recupera les freqüències de l’extinta Ona FM- arrenca amb només quatre programes a la graella. La resta de les franges s’ompliran amb música o bé amb continguts que la SER ja emet en català, a través de les desconnexions. Però en l’horitzó sí que hi ha la voluntat de tenir una emissora en català completa. Es vol tancar així el parèntesi obert el juny del 2012, quan Prisa va clausurar sobtadament les emissions d’Ona FM i va ocupar les seves freqüències amb la musical Máxima FM. Aquest és un recompte de les operacions -i les dubitacions- de la SER els últims mesos per posar en marxa la seva nova ràdio.

La primera manifestació pública de la nova iniciativa sorgeix del conseller delegat de Prisa, Juan Luis Cebrián, l’octubre passat. Cebrián anuncia que el grup té sobre la taula “en fase d’estudi” un projecte per posar en marxa una emissora 100% en català i que emeti les 24 hores del dia. Ho diu durant una jornada organitzada pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), però no concreta si aquesta ràdio serà una marca nova o l’evolució d’Ona FM.

Segons ha pogut saber l’ARA, un mes abans de l’anunci de Cebrián ja havien tingut lloc alguns moviments discrets que indicaven que el projecte s’estava gestant. A finals d’agost, el periodista Màxim Castillo va anunciar que deixava de presentar Hora Girona per preparar “nous projectes” a la SER i passava el relleu a Jordi Corominas. Castillo va conduir durant 15 anys Hora Girona, que s’emet als migdies a la freqüència de la SER a Girona. Un altre dels moviments relacionats amb la posada en marxa d’una nova ràdio el va fer el periodista Marçal Sarrats, que va canviar Madrid per Barcelona. Sarrats va deixar Hora 25 i va passar a treballar a Ser Catalunya per bastir el projecte d’una nova ràdio, amb programes també nous. De fet, entre les primeres propostes que es van plantejar hi havia un magazín matinal que, en un principi, havia de conduir Carla Turró. El projecte, però, es va acabar desestimant. Des de la cadena es negava, malgrat tot, que s’estigués preparant el desembarcament d’una nova ràdio en català.

Però els moviment se succeïen. La cadena SER va recuperar, a principis d’any, les retransmissions del Barça en català mitjançant el programa Moguts pel Barça, que presenta Gerard Romero. Amb la seva estrena el 30 de gener, el programa es va convertir en el primer espai que omplia de nou les freqüències de l’antiga Ona. S’encetava així l’estratègia de l’emissora de colonitzar algunes franges amb noves propostes radiofòniques en català. Moguts pel Barça es va presentar com una proposta que vol oferir “retransmissions una mica diferents” per intentar fer-se “un forat entre els dos monstres de la ràdio”, en referència a RAC1 i Catalunya Ràdio.

La implicació de Màxim Castillo amb la nova emissora va cristal·litzar la setmana passada amb l’estrena de Soroll, un programa d’experiències culturals. Copresentat per Laia Colomer, l’espai ocupa la franja de deu a onze de la nit i es reemet a les deu del matí. També la setmana passada es va posar en marxa Rebobinem, el tercer programa de la nova emissora, que recupera material de l’arxiu sonor de SERCatalunya. El programa, que va a càrrec de Marçal Sarrats i Ramon Iglesias, es pot escoltar a dos quarts de tres del migdia i a les vuit del vespre.

L’oferta es completa amb 3-14-16: La nit que no s’acaba, un espai nocturn i de vocació tronera, que va arrencar divendres passat i suposa el retorn d’una de les veus emblemàtiques de Ràdio Barcelona: Toni Marín. En aquesta ocasió, el locutor aixeca crònica el divendres i el dissabte entre les deu de la nit i la una de la matinada del que passa a la nit. “El plantegem com un programa que sigui molt divertit -explica Marín a l’ARA-. Que agradi a la gent que surt i a la que es queda. És una radiografia de la nit en què creem moltes situacions insòlites reals. Una de les seccions, per exemple, es basa a fer amics a través dels intèrfons”. La nòmina de col·laboradors inclou Leire Pajín (que explicarà quins temes no s’han de treure mai en un sopar), Carlos Tristancho, Enric Company, Xantal Llavina i Xavier Marcé, entre d’altres.

“L’únic que hi ha són aquests programes, i això no canviarà al setembre”, diu Josep Maria Girona, director de Ràdio Barcelona i SER Catalunya, a aquest diari. “No farem una ràdio generalista, entre altres coses per qüestions pressupostàries. Però no volíem deixar escapar talent pel fet de no tenir una marca activa en català. I, a més, així li podem donar sortida a les nostres retransmissions de futbol en català, ara que es compleixen els 40 anys des que en Puyal les va posar en marxa en aquesta casa”. Girona admet, però, que l’escenari plantejat per Cebrián, en el sentit de tenir una ràdio en català, segueix vigent. “No hi ha res de concret. Per tirar això endavant faria falta un projecte. Sí que s’ha pensat en diferents opcions, però ara el que podíem fer era ordenar les vuit emissores que teníem, herència d’Ona FM, i que acullin tots els continguts que ja fem en català”.

stats