Dues mil setmanes sortint (quasi sempre) els dimecres
BarcelonaEl Jueves arriba la setmana que ve al seu número 2.000. Des del 27 de maig del 1977, la revista no ha faltat ni una sola setmana als quioscos, tot i haver patit dos segrestos i un cas d’autocensura que es va saldar amb la marxa d’algunes de les seves firmes més conegudes. Supervivent nata, aquesta publicació editada des de Barcelona -sota el paraigua del grup RBA des del 2006- és l’única revista satírica que encara s’edita en paper de tot l’esclat de publicacions del gènere que van aparèixer durant la Transició.
La lluita de la revista ha sigut sempre contra el rellotge biològic: els lectors s’hi enganxen durant l’adolescència però, a mesura que es carreguen de responsabilitats, solen abandonar-la. Segons dades de la mateixa capçalera, un 31% de lectors tenen entre 25 i 34 anys, el grup d’edat més nombrós. Per estudis, un 30% tenen un títol universitari. I és una revista eminentment masculina: tres de cada quatre seguidors són homes.
La crisi de vendes a El Jueves arrenca abans de la caiguda generalitzada de vendes a la premsa. L’any 1994 comptaven amb 120.543 compradors setmanals. Però el sector de les revistes de còmics (i parentes) les passava magres, i els tancaments de capçaleres queien en cascada. Deu anys més tard, el 2004, la revista venia 89.599 exemplars per setmana. I en l’últim OJD, del 2014, la mitjana d’exemplars venuts s’ha reduït dràsticament fins als 29.721 exemplars.
En canvi, el nombre de lectors es manté relativament estable des de fa uns quants anys. En l’últim EGM aconseguia 518.000 lectors. Només hi ha un setmanari que la supera sense ser del cor: l’ Interviú, que s’enfila fins als 581.000 fidels. Aquesta aparent paradoxa entre vendes i lectors es pot explicar pel perfil de client de la publicació: els joves segueixen consumint la revista, però per canals que no computen com a venda. Cada exemplar rota més ara que no pas deu anys enrere. “La marca Jueves segueix sent molt potent -explica la directora de la publicació, Mayte Quílez-. Pel tipus de contingut, som molt forts per exemple a les xarxes i als quioscos digitals”.
L’evolució de les xifres també acusa l’impacte de la polèmica del juny de l’any passat. RBA va decidir retirar una portada ja impresa que feia referència a la coronació de FelipVI. Aquella setmana El Jueves va faltar al seu lema (“La revista que surt els dimecres”) i no va poder arribar als quioscos fins dijous. Uns quants dibuixants van dimitir per la decisió de l’empresa editora -que va demanar excloure el nou rei de les portades però no de l’interior, una mesura ja superada- i la revista va patir una crisi d’imatge important. El juny d’aquell any venia 31.323 exemplars. Al desembre les vendes havien baixat fins als 24.899.
“Va ser un cop d’imatge i també emocional -recorda Quílez-. Els que ens vam quedar ho vam fer amb molts dubtes, però crèiem haver demostrat durant molts anys la nostra honestedat per deixar que un sol episodi se la carregués”. Tot i el trauma de perdre alguns autors senyera, va ser també una oportunitat, al seu parer. “Ara tornem a estar en un nou bon moment creatiu, ja que es va donar l’oportunitat a molts autors joves que s’han anat consolidant”. Quílez espera que l’aniversari serveixi per reenganxar alguns dels lectors que s’han distanciat de la revista els últims temps. Per fer-ho, el número 2.000 serà un extra amb 24 pàgines més i que tindrà com a fil conductor una gala, amb els seus premis, i amb tots els personatges implicats a explicar anècdotes de la revista.
