Un escàndol que esclata massa tard

Netflix acaba d’estrenar un documental que destapa a escala internacional un d’aquells casos insòlits que, per la gravetat i l’envergadura que van adquirir, et deixen astorat. Campamento infernal: pesadilla adolescente (Hell camp: Teen Nightmare) posa al descobert els abusos i maltractaments en uns campaments que es van posar de moda a finals dels anys 80 als Estats Units. Es tractava d’unes hipotètiques estades a la natura amb finalitats terapèutiques pensades per a adolescents rebels. Nois i noies que les seves famílies no sabien com encarrilar. Desesperats, recorrien a la Fundació Challenger, que en els seus anuncis prometia retornar els joves a casa al cap d’uns mesos amb ganes de recuperar els estudis i la vida familiar. Se suposava que participaven en activitats de supervivència extrema on la disciplina i la forma física transformaven els adolescents problemàtics en adults responsables. Cal tenir en compte el context: en l’era Reagan hi va haver un ressorgiment del conservadorisme social i el moviment religiós cristià. L’educació i els valors van qüestionar-se davant la preocupació per l’epidèmia de la sida, el consum de drogues i l’auge de la cultura pop. El documental arrenca amb el testimoni d’una dona que, amb quinze anys, el 1989, va ser pràcticament segrestada de casa seva per ser internada en un d’aquests campaments. Els pares renunciaven als seus drets i els deixaven sota la tutela del responsable d’aquesta organització. En plena nit se’ls emportaven de casa seva, volaven fins a Utah en avió privat i allà s’hi podien passar mesos fent una travessia de més de 800 kilòmetres pel desert, malvivint enmig de la natura, afamats, malalts i colpejats.

Campamento infernal busca les víctimes de la Fundació Challenger, que recorden amb amargor les tortures i vexacions que van patir. L’èxit d’aquests campaments, però, va expandir-se en xarxa arreu del món. Alguns dels joves estaven més d’un any en captiveri sota el seu control. El documental, d’una hora i mitja de durada, es va endinsant també en la família de Steven Cartisano, el seu ideòleg i fundador. De mica en mica van emergint històries terribles i també les esquerdes d’un líder que no era capaç de solucionar els seus propis problemes familiars mentre prometia miracles a milers de pares. Algunes imatges d’arxiu demostren l’horror d’aquells campaments i el règim d’explotació de menors en benefici d’un negoci que va esdevenir multimilionari.

Campamento infernal té aquell ingredient tan característic dels documentals de Netflix: el gir que provoca perplexitat, perquè el que sembla inicialment un cas aïllat s’acaba convertint en una història de grans dimensions. El mateix documental sembla superat pels fets a mesura que avança, i deixa alguns caps per lligar i interrogants per contestar i, sobretot, evidencia la necessitat de fer una segona part amb el llegat empresarial que va comportar aquella idea, que encara perdura.