El retorn d'Eurovisió: qui són els favorits i per què l'himne sobre el covid d'Espanya no triomfa?
Itàlia, França i Malta són les delegacions més ben posicionades per guanyar el festival
BarcelonaCom tots els grans esdeveniments multitudinaris, Eurovisió va viure l'estocada del covid l'any passat: els eurofans es van quedar amb les ganes de peregrinar fins a Rotterdam –ciutat on s'havia de celebrar el festival– i es van haver de conformar amb una gala alternativa enregistrada i a distància que poc tenia a veure amb la cita musical anual. Amb el món fent els seus primers passos en la realitat postpandèmica, Eurovisió reneix amb una edició que vol ser com més semblant millor a les dels temps precovid. Ara sí, Rotterdam es treu l'espina i celebra un festival de la cançó que tindrà espectacle –moltes delegacions han optat per actuacions inspirades clarament per dives com Beyoncé i Jennifer Lopez– i públic en directe. Les expectatives de diversió, però, no inclouen l'actuació d'Espanya i Blas Cantó, que intentarà guanyar Eurovisió amb el tema Voy a quedarme, una cançó dedicada a la seva àvia morta de covid. L'elecció d'Espanya ha estat criticada pels eurofans, que consideren que tant el tema com l'escenografia són massa sobris per triomfar en un festival que sol premiar la disbauxa i l'excentricitat.
De fet, les cases d'apostes no preveuen bons resultats per a la delegació espanyola i auguren per a Cantó l'última o la penúltima posició del rànquing. Si fos així, el resultat aniria en sintonia amb la trajectòria poc reeixida d'Espanya dels últims anys: el català Miki Núñez, el representant del 2019, va quedar en el número 22 d'un total de 26 participants, i això gràcies al televot, que el va salvar de quedar en últim lloc, la posició que ocupava després de les votacions professionals dels països. Tampoc van tenir gaire fortuna Alfred i Amaia, que amb Tu canción van quedar en la posició 23 de 26 i només van obtenir 61 punts.
A més de sobreposar-se a les males previsions per a Espanya, Cantó haurà d'actuar deixant enrere les crítiques per la seva proposta i les burles d'un programa de televisió noruec que va fer comentaris humorístics sobre la cançó i la pèrdua personal del cantant. "Ningú sap pel que estic passant ni l'esforç que faig fins i tot per seguir viu", va dir a Twitter Cantó, que en l'últim any ha patit la mort de la seva àvia, però també la del seu pare i el seu oncle. Arran de les queixes del cantant espanyol, la televisió noruega va emetre un comunicat de disculpes assegurant que no tenien coneixement de la història personal de Cantó i que els comentaris van ser "insensibles".
Les cançons favorites
França i 'Voilà'
La cantautora parisenca Barbara Pravi, de 28 anys, figura com una més que possible guanyadora, segons les cases d'apostes. De pares francesos i avis d'origen serbi i iranià, Pravi competeix amb Voilà, una cançó melòdica d'estil molt clàssic. La cantant s'ha fet coneguda entre el públic espanyol gràcies a la seva aparició en una de les emissions de la sèrie documental Rocío, contar la verdad para seguir viva, durant la qual va interpretar el seu tema eurovisiu.
Itàlia i 'Zitti e buoni'
La proposta rockera d'Itàlia i del grup Maneskin encapçala el rànquing de possibles vencedors d'Eurovisió, segons les cases d'apostes. La banda va començar la seva carrera el 2015 i a Itàlia és famosa per haver quedat en segon lloc de l'edició del 2017 de Factor X Italia. El nom del grup prové d'una paraula danesa que significa llum de lluna i va ser idea d'una de les integrants de la banda, Victoria de Angelis, que és mig danesa.
Malta i 'Je me casse'
La cantant Destiny de Malta és una clara aspirant al tron d'Eurovisió amb el seu tema Je me casse. La maltesa és una vella coneguda del circuit eurovisiu, ja que l'any 2015 va guanyar Eurovisió Junior. La seva cançó per a l'edició d'aquest any va en la línia de l'empoderament femení que va explotar, per exemple, Netta, guanyadora del festival l'any 2018.
Experiment per retornar als esdeveniments massius
Els Països Baixos estan immersos en la desescalada de restriccions i el festival també entra en el paquet de proves que el govern holandès està duent a terme per recuperar la normalitat. El país ha posat en marxa els Fieldlab Events, una sèrie de proves que han de servir per posar en pràctica com es poden recuperar els esdeveniments massius sense posar en risc la salut dels assistents. Partits de futbol, concerts i també Eurovisió formen part dels actes amb els quals els Països Baixos volen experimentar la manera de recuperar la vida social amb garanties. Gràcies a això, l'estadi Ahoy Rotterdam podrà acollir fins a 3.500 persones, una cinquena part del seu aforament, que tindran l'oportunitat de veure la final en directe i que també han pogut seguir els assajos i les semifinals. Pel que fa a la venda d'entrades, es van prioritzar les persones que ja n'havien comprat per a l'edició del 2020, però les restriccions per viatjar faran que bona part del públic sigui local, una anomalia en un festival que sol reunir fans arribats d'arreu del continent.
Les restriccions afecten el públic però també els professionals que segueixen el festival o que en formen part. La presència de la premsa també s'ha reduït considerablement respecte a altres edicions –500 professionals, un terç del que és habitual–, i les delegacions de cada país han hagut de limitar el seu nombre de membres a vint persones.
Malgrat els intents per fer un festival com més normal millor, en els últims dies el virus ha posat les coses difícils als organitzadors del certamen, que compta amb un estricte protocol sanitari que inclou tests rutinaris, confinaments i grups bombolla. Duncan Laurence, guanyador de l'edició del 2019 com a representant dels Països Baixos, ha donat positiu en covid i no podrà actuar a la final, tal com estava previst. Tampoc podrà passar el relleu al guanyador d'aquesta edició, tal com és tradició. L'organització del festival, però, ha anunciat que Laurence apareixerà a l'espectacle "d'una manera diferent". De fet, l'edició d'aquest any preveu que si un participant es contagia abans de la final no podrà actuar en directe i s'haurà d'utilitzar la versió enregistrada de seguretat que es va gravar als països d'origen de cada representant. Aquesta és la modalitat a la qual van haver de recórrer els representants d'Islàndia per a la semifinal, després que un membre de la banda donés positiu per coronavirus. El contratemps segurament també impedirà la seva actuació en directe a la final.
