FICCIÓ
Mèdia 17/01/2021

Les ferides d''Altsasu' arriben a TV3

S'estrena la sèrie de ficció basada en el cas dels joves navarrersos després de col·leccionar polèmiques al País Basc

4 min
Una imatge de la sèrie 'Altsasu'

BarcelonaTV3 estrena aquest dilluns Altsasu, una de les sèries més controvertides dels últims anys. Coproduïda per les televisions públiques basca i catalana, no només s'ha guanyat fama de polèmica perquè està inspirada en un cas que va causar gran rebombori social i polític, sinó també perquè la seva emissió al País Basc i Navarra va provocar friccions entre partits: el PP i Ciutadans van demanar-ne la retirada després de veure'n el primer episodi. A més, el Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite) també va manifestar-s'hi en contra.

Ni el lloc on passa l'acció d'aquesta ficció, Altsasu, ni l'argument, en què vuit joves navarresos acabaran empresonats i acusats de terrorisme a causa d'una baralla amb dos guàrdies civils fora de servei i les seves parelles, no deixen gaire espai a la imaginació ni són aliens a la societat catalana. Només han passat quatre anys dels fets i a banda de ser un cas de fort impacte mediàtic ha estat una constant que s'hagin organitzat actes solidaris en suport als joves navarresos arreu del país. Vuit joves d'Altsasu, en el cas en què es basa la minisèrie, van ser condemnats a entre dos i tretze anys de presó pels delictes d'atemptat contra l'autoritat, lesions, desordres públics i amenaces. Actualment encara hi ha dos nois, Jonan Cob i Julen Goikoetxea, tancats a la presó de Zaballa (Àlaba), mentre que la resta estan en règim de tercer grau.

Dos agents de la Guàrdia Civil a 'Altsasu'

La minisèrie, que consta de quatre episodis de cinquanta minuts i que s'emetrà en horari prime time cada dilluns després del Telenotícies vespre, s'ha rodat al mateix poble navarrès i en altres escenaris bascos, com Bergara, Pamplona i Oiartzun. La intenció del seu director, Asier Urbieta, era aportar "una mirada diferent del que va passar" i ensenyar com van "truncar-se els projectes de vida d'una colla de joves", segons va explicar en la presentació de la minisèrie a principis de desembre, quan Altsasu va estrenar-se a Euskal Telebista. El públic va donar el vistiplau a la ficció, que va arribar a tenir el 14,2 % de quota de pantalla, una audiència "molt bona" segons EITB.

Conflicte viu

Emesa per TV3 en versió doblada al català i en basc, la seva versió original, i castellà al dual, la sèrie mostra, sense posicionar-se, que la confrontació política entre una part de la població i el cos de la Guàrdia Civil segueix latent. Aquesta tensió, que apareix des de la primera escena d'Altsasu, és una de les branques de la ficció, però no l'única: de la mateixa manera que ensenya com és el dia a dia d'una colla de nanos amb totes les seves preocupacions –la política, l'Osasuna, la parella, el futur, la feina–, tampoc s'oblida de la pressió permanent en què viuen els agents dels cossos de seguretat espanyols en un entorn hostil. Un dels girs argumentals que enganxarà l'espectador en l'episodi que s'estrena aquest dilluns és la constatació de com una baralla de bar s'acaba magnificant fins a convertir-se en un cas de manual de repressió política i un exemple d'evident muntatge policial.

Festa tradicional basca durant la sèrie

Tot i que el jutge no va condemnar els joves per terrorisme, es fa complicat no emmarcar l'afer d'Altsasu en el conflicte basc, que ha baixat d'intensitat després de la fi d'ETA, dissolta definitivament el 2018 i sense activitat armada des del 2010. Com acostuma a passar en fets d'aquest tipus, el temps ha anat en contra de la ficció, en aquest cas la televisiva: si bé històricament ha tingut un gran pòsit en el cinema, han calgut un grapat anys perquè es comencessin a produir sèries que intenten reflectir els fets tenint en compte el patiment d'una banda i de l'altra. En aquest sentit l'any passat es van estrenar dues sèries centrades en el tema: La línea invisible, a Movistar+, i Patria, produïda per HBO Espanya i basada en el bestseller de Fernando Aramburu.

El Procés, sense ficció

Aquesta hiperactivitat a la televisió sobre el conflicte basc no ha tingut rèplica amb el català. De moment no s'ha produït cap obra televisiva inspirada en el procés independentista fora de l'espai informatiu o humorístic. Tot i aquesta escassetat, la sèrie Merlí ja va rebre crítiques el 2016 –un any abans de l'1-O– de Societat Civil Catalana després que una de les protagonistes afirmés que era militant de l'ANC. Sí que s'han tractat altres episodis de violència política, com l'assassinat del jove valencià militant de Maulets Guillem Agulló. La pel·lícula sobre el seu cas, La mort de Guillem, en què participava TV3, va ser estrenada amb gran èxit a la televisió pública catalana a l'octubre.

Altsasu és l'últim episodi d'una llarga i fructífera relació entre EITB i TV3. L'any passat es va emetre el documental Ernest Lluch, lliure i atrevit, una coproducció de les dues cadenes, i la televisió pública catalana també va emetre el controvertit El virus de la corona, sobre el rei emèrit Joan Carles i de producció basca. El vincle entre totes dues s'estén pràcticament des dels seus inicis i ha deixat des de sèries de ficció (De moda, l'any 2004) fins a documentals tan coneguts com Guernica sota les bombes (2014).

stats