La festa a expenses dels que pateixen
Fiesta és un dels programes més vils i cínics de Telecinco. Aquest dissabte feien servir com a esquer per a l’audiència unes imatges d’una actriu que ara viu al carrer. Mónica Cervera, que l’any 2004 va estar nominada als premis Goya per la seva actuació a Crimen ferpecto, ara dorm en un banc del carrer, al centre de Marbella. “Descubrimos la vida en la calle de una actriz”, anunciaven sobre les imatges de la dona en un petit requadre a la pantalla. “Algo cambió bruscamente en su vida y ahora vive en la calle”, deia la locució per anunciar el tema que tractarien més endavant. “Estas son las dolorosas imágenes de la vida de la actriz”, sentenciaven. I posaven imatges de Cervera rentant-se les dents en un banc o caminant amb totes les seves pertinences pel carrer. A sobre hi impressionaven el grafisme de l’objectiu d’una càmera amb un zoom, com si l’estiguessin espiant. “Hasta se la ha llegado a ver pidiendo en los semáforos”, anunciaven. Finalment van contactar amb el redactor que havien enviat a Marbella. El periodista estava sol, al costat d’un banc buit i l’assenyalava: “Este sería el banco en el que Mónica Cervera estaría comiendo, estaría durmiendo. Vamos, donde estaría viviendo”. Explicava que havia pogut parlar amb ella sense càmeres: “La hemos visto bastante entera y estaba aseada”. Aclaria que l’actriu no volia tenir res a veure amb la televisió. “Se ponía un poco nerviosa cuando le preguntábamos si le gustaría estar en algún proyecto”. I el reporter també es mostrava estranyat perquè Cervera no volgués viure amb els seus pares: “Ha dicho que era un tema personal del que no quería hablar”. Un fet habitual en aquest tipus de programes és que jutgen la vida de les persones en funció d’uns estereotips familiars que no tenen per què ajustar-se a la realitat de la gent. Definien les circumstàncies de Mónica Cervera com “en situación de calle” i insistien que només havia accedit a tenir una conversa si era sense la càmera. I aquí va venir el més greu. L’havien gravat d’amagat parlant amb aquell redactor. Ens van ensenyar unes imatges de Cervera dient-li educadament al periodista: “No quiero que sepáis a qué me dedico, ni a dónde voy ni de dónde vengo. Nada”. Mentrestant la càmera ho gravava des de darrere d’uns arbusts, desobeint la petició de l’actriu. Un cop van retornar la connexió al plató, Emma García, màster en cinisme, concloïa: “Hay que dejarla en paz con su vida y respetar su decisión”. Els tertulians van tenir la barra d’afirmar que gràcies a aquelles imatges potser l’administració li accelerava els tràmits del subsidi que havia demanat, com si li haguessin fet un favor.
L’extrema vulnerabilitat de les persones sense llar inclou també el fet de quedar desproveïts d’intimitat. I Fiesta se’n va aprofitar trepitjant els drets de Mónica Cervera, violant els codis informatius més elementals, incomplint l’acord que havien establert amb ella de no sortir a la televisió. Telecinco va celebrar la seva festa a expenses del seu patiment.
