Mèdia 20/05/2015

De Lys Assia a Conchita Wurst: tots els guanyadors de 59 anys d'Eurovisió

Un vídeo, amb fragments de tots els temes guanyadors, permet capbussar-se en sis dècades de música popular i televisió a Europa

Ara
3 min

BarcelonaDura poc menys de mitja hora, però aquests 30 minuts concentren una autèntica lliçó d'història. D'història de la música popular, però també de les transformacions polítiques i socials a Europa. Per no parlar dels canvis que ha experimentat la televisió, el mitjà que ha fet del Festival d'Eurovisió el certamen musical més popular del món, amb audiències que desborden el continent. Un vídeo, penjat a YouTube, amb fragments dels 59 temes guanyadors de l'Eurofestival, convida a fer un viatge per sis dècades que han canviat per sempre més Europa i la música pop, mantenint l'esperit d'un festival que, en essència, continua fidel als seus orígens.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Ignorat per molts, odiat per d'altres, estimat per una base de fans molt entregada, Eurovisió té molt poc de concurs de talent musical i és un espectacle televisiu de primer ordre, un precursor d''Operación triunfo' i de tots els programes en els quals un jurat, o els mateixos espectadors, decideixen qui guanya i qui no. Durant bona part de la seva història aquesta funció l'exercia un jurat professional, fins que es va introduir el vot popular per modernitzar el festival i evitar la seva caiguda en les classificacions de programes més vistos. L'estratègia va funcionar (tot i ser parcialment modificada mes endavant per evitar els vots entre blocs culturals) i Eurovisió arriba aquest setmana a la seva sisena dècada (aquest dimarts va ser la primera semifinal, amb una segona dijous i la final dissabte) amb una salut envejable.

Els teatres d'òpera han donat pas als grans estadis, les càmeres fixes a les instal·lades en grues, els decorats de rams de flors als cromes amb projeccions, els espectadors vestits de diumenge a les multituds que branden banderes. I el bloc d'uns pocs països de l'Oest ha donat pas a una expansió geogràfica que abraça tot el continent i arriba més enllà, amb desenes de nous estats convidats a la festa. Però el pas del temps no ha esborrat la base del festival: països competint entre ells no amb les seves seleccions de futbol sinó amb una cançó. Una cançó que ha de cridar l'atenció, que ha d'enganxar, ser vistosa vocalment, descansar en una coreografia i uns efectes especials cridaners… Fórmules que han anat variant amb el temps, tal com queda reflectit en aquest vídeo, un passeig de 30 minuts per 59 guanyadors que donen exemple de com ha canviat el festival i, amb ell, Europa.

Aquest són els tots els guanyadors:

1956 Suïssa, Lys Assia, 'Refrain'

1957 Països Baixos, Corry Brokken, 'Net als toen'

1958 França, André Claveau, 'Dors mon amour'

1959 Països Baixos, Teddy Scholten, 'Een beetje'

1960 França, Jacqueline Boyer, 'Tom Pillibi'

1961 Luxemburg, Jean-Claude Pascal, 'Nous les amoureux'

1962 França, Isabelle Aubret, 'Un premier amour'

1963 Dinamarca, Grethe & Jørgen Ingmann, 'Dansevise'

1964 Itàlia, Gigliola Cinquetti, 'Non ho l'età'

1965 Luxemburg, France Gall, 'Poupée de cire, poupée de son'

1966 Àustria, Udo Jürgens, 'Merci chérie'

1967 Regne Unit, Sandie Shaw, 'Puppet on a string'

1968 Espanya, Massiel, 'La La La'

1969 Espanya, Salomé, 'Vivo cantando' / Regne Unit, Lulu, 'Boom bang-a-bang' / Països Baixos, Lenny Kuhr, 'De troubadour' / França, Frida Boccara, 'Un jour, un enfant' (empat a quatre)

1970 Irlanda, Dana, 'All kinds of everything'

1971 Mònaco, Séverine, 'Un banc, un arbre, une rue'

1972 Luxemburg, Vicky Leandros, 'Après toi'

1973 Luxemburg, Anne-Marie David 'Tu re reconnaîtras'

1974 Suècia, ABBA, 'Waterloo'

1975 Països Baixos, Teach In, 'Ding dinge dong'

1976 Regne Unit, Brotherhood Of Man, 'Save your kisses for me'

1977 França, Marie Myriam, 'L'oiseau et l'enfant'

1978 Israel, Yizhar Cohen & The Alphabeta, 'Abanibi'

1979 Israel, Milk & Honey, 'Hallelujah'

1980 Irlanda, Johnny Logan, 'What's another year?'

1981 Regne Unit, Bucks Fizz, 'Making your mind up'

1982 Alemanya, Nicole, 'Ein Bißchen Frieden'

1983 Luxemburg, Corinne Hermès, 'Si la vie est cadeau'

1984 Suècia, Herreys, 'Diggi-loo diggi-ley'

1985 Noruega, Bobbysocks, 'La det swinge'

1986 Bèlgica, Sandra Kim, 'J'amie la vie'

1987 Irlanda, Johnny Logan, 'Hold me now'

1988 Suïssa, Céline Dion, 'Ne partez pas sans moi'

1989 Iugoslàvia, Riva, 'Rock me'

1990 Itàlia, Toto Cutugno, 'Insieme: 1992'

1991 Suècia, Carola, 'Fångad Av An Stormvind'

1992 Irlanda, Linda Martin, 'Why me?'

1993 Irlanda, Niamh Kavanagh, 'In your eyes'

1994 Irlanda, Paul Harrington & Charlie McGettigan, 'Rock'n'roll kids'

1995 Noruega, Secret Garden, 'Nocturne'

1996 Irlanda, Eimear Quinn, 'The voice'

1997 Regne Unit, Katrina and The Waves, 'Love shine a light'

1998 Israel, Dana International, 'Diva'

1999 Suècia, Charlotte Nilsson, 'Take me to your heaven'

2000 Dinamarca, The Olsen Brothers, 'Fly on the wings of love'

2001 Estònia, Tanel Padar, Dave Benton & 2XL, 'Everybody'

2002 Letònia, Marie N, 'I wanna'

2003 Turquia, Sertab Erener, 'Everyway that I can'

2004 Ucraïna, Ruslana, 'Wild dances'

2005 Grècia, Helena Paparizou, 'My number one'

2006 Finlàndia, Lordi, 'Hard rock hallelujah'

2007 Sèrbia, Marija Šerifović, 'Molitva'

2008 Rússia, Dima Bilan, 'Believe'

2009 Noruega, Alexander Rybak, 'Fairytale'

2010 Alemanya, Lena Meyer-Landrut, 'Satellite'

2011 Azerbaidjan, Ell & Nikki, 'Running sceard'

2012 Suècia, Loreen, 'Euphoria'

2013 Dinamarca, Emmelie de Forest, 'Only teardrops'

2014 Àustria, Conchita Wurst, 'Rise like a Phoenix'

stats