Trump demanda finalment la BBC per 10.000 milions de dòlars
El president acusa la cadena de difamació, manipulació maliciosa i pràctiques comercials enganyoses
LondresL'amenaça s'ha fet realitat. A través dels seus representants legals, Donald Trump ha demandat finalment la BBC aquest dilluns al vespre, davant d'un tribunal de Florida, per l'emissió d'un reportatge al programa Panorama pocs dies abans de les eleccions del 2024. En les 33 pàgines del document, el president acusa la cadena pública britànica de "difamació, manipulació maliciosa i intent d'interferir" en la cursa a la Casa Blanca de l'any passat. En total, Trump demana 10.000 milions de dòlars per danys i perjudicis, uns 8.510 milions d'euros. La reclamació judicial quantifica en 5.000 milions el suposat delicte de difamació i en 5.000 milions més la vulneració de la llei de Florida sobre pràctiques comercials enganyoses i deslleials. Inicialment, Trump havia amenaçat la cadena amb una demanda de mil milions i posteriorment de 5.000. Ara ha doblat l'aposta.
La demanda denuncia la forma en què els responsables del programa van editar un discurs de Trump del 6 de gener del 2021, quan va tenir lloc l'assalt al Capitoli per part dels partidaris violents del republicà. El mes passat, la BBC ja va demanar disculpes per haver unit en el reportatge dos fragments diferents de les declaracions del president, amb cinquanta minuts de diferència. La no senyalització de la diferència de temps podia fer l'efecte que Trump havia cridat a la violència. El resultat, admetia la cadena, podia resultar enganyós. No obstant això, el text judicial sosté que no es va tractar d’un error innocent, sinó d’una "representació falsa, enganyosa i maliciosa" destinada a perjudicar Donald Trump políticament.
I si bé l'edició del programa no era, en el millor dels casos, prou ortodoxa, no és menys cert que en els dies previs al 6 de gener, Trump havia cridat de forma més o menys subtil a subvertir el resultat de les eleccions amb tota mena de declaracions equívoques sobre la netedat dels comicis que van donar la victòria a Joe Biden, fets sobre els quals hi ha moltes proves.
L’escrit amplia l’abast de les acusacions i afirma que l’emissió del documental, abans de les eleccions del 2024, va ser un "intent descarat d’interferir i influir en el resultat electoral" en detriment del candidat republicà. Segons la demanda, l’objectiu hauria estat fer-lo perdre les eleccions, una afirmació que la BBC va negar. Com és sabut, Trump va guanyar les eleccions.
Un dels punts clau del litigi és la qüestió de la jurisdicció. La BBC havia sostingut que el cas no podria prosperar als Estats Units perquè el documental no disposava de drets de distribució en canals nord-americans i que, per tant, no podia haver estat vist a l'estat de Florida, on Trump té la residència i on s'ha presentat la demanda. L'equip legal del president rebutja aquest argument i afirma que hi havia diverses vies a través de les quals ciutadans nord-americans, inclosos els residents a Florida, van poder accedir al contingut. De moment, aquest matí de dimarts, la corporació ha afirmat que defensarà la seva posició.
El text també combat la defensa de la BBC segons la qual no hi pot haver difamació perquè Trump va acabar guanyant les eleccions, inclosa la victòria a Florida. Per tant, no hi hauria hagut cap perjudici real. Els advocats del president repliquen que l’edició del documental va causar "un dany econòmic enorme" tant a la seva reputació com al valor de la seva marca personal. A més, la demanda acusa la BBC de mantenir un patró sostingut de cobertura negativa contra Trump, que descriu com un modus operandi mancat de qualsevol "pretensió d’objectivitat".
Pràctica habitual
Aquest nou front judicial s’inscriu en una estratègia més àmplia del president nord-americà contra diversos mitjans de comunicació. En els últims mesos, Trump ha amenaçat o ha iniciat accions legals contra diferents organitzacions periodístiques, algunes de les quals han acabat resolent-se fora dels tribunals, potser l'última pretensió també en aquest cas. Cal recordar que Trump va demandar la CBS arran d'una entrevista amb la candidata demòcrata Kamala Harris, i que la cadena finalment li va pagar 16,5 milions de dòlars. La demanda inicial de Trump era de 10.000 milions, perquè considerava que el muntatge donava coherència a les afirmacions de la demòcrata.
Segons fonts de la Casa Blanca, el fet que la BBC admetés inicialment l’error d’edició, encara que negués qualsevol intencionalitat maliciosa, hauria donat a l’equip legal del president la confiança necessària per impulsar una demanda la lectura de la qual deixa entreveure un to especialment contundent.
El cas es va originar el mes de novembre arran de la publicació al diari conservador The Daily Telegraph d'un informe intern de dinou pàgines que exposava irregularitats editorials, entre les quals la manipulació de l'esmentat discurs de Donald Trump, així com de suposats biaixos antiisraelians i censura en el debat sobre qüestions de gènere. Arran de la polèmica generada i els atacs i les amenaces de la Casa Blanca, el director general, Tim Davie, i la cap d'informatius, Deborah Turness, van presentar la dimissió. A més, el president del consell de govern de la BBC, Samir Shah, va enviar una carta personal a la Casa Blanca per expressar el seu "penediment" per la manera com es va editar el vídeo.
