“El futur del quiosc són els xiquets”

València / BarcelonaFa anys que l’hora de més afluència de clients als quioscos ja no són les 7 o les 8 del matí. L’escena d’un riu de ciutadans afamats de primícies que malden per aconseguir un diari que els expliqui allò que passa a l’altra punta del món, però també al costat de casa, és una imatge del passat. Avui, per a molts venedors de premsa, el moment de més negoci de la jornada el determina l’entrada i sortida dels nens de l’escola, quan una munió de nens visiten els seus establiments a la recerca de cromos, llaminadures o petites joguines.

Per a Mariví Gil, que regenta un quiosc al barri d’Extramurs de València, la fidelitat dels infants i la seva capacitat d’aconseguir que els pares, els oncles o els avis els comprin la majoria dels objectes que reclamen, són unes de les millors garanties de futur. “Crec que molts de nosaltres podrem continuar treballant perquè l’interès dels més xicotets es manté”, subratlla aquesta empresària amb set anys d’experiència.

A diferència d’altres quioscos, Gil manté una clientela assídua que li permet que bona part dels seus guanys tinguin com a origen la venda de diaris i revistes. Amb tot, l’empresària valenciana és conscient que l’avançada edat de la majoria dels compradors fixa una data de caducitat a l’actual model de negoci.

Fins que arribi aquest moment, el balanç del quiosc del carrer Conca, ubicat en un cèntric i adinerat barri de València, continuarà disposant de la notable aportació que li genera la venda de revistes. “Aquest matí he rebut 50 exemplars de la revista ¡Hola! i, a hores d’ara [dimecres a la tarda], només me’n queden 20. Dels 18 Lecturas d’aquest matí, ja n’he venut 15. De Pronto, de 40 que en vaig rebre diumenge només me’n queda un”, explica Gil.

Tot i que en el cas dels diaris les xifres són més modestes, Las Provincias, el més venut al quiosc de la Mariví, dimecres va presentar batalla amb 28 exemplars. El segon lloc va ser per al Levante, amb 15. Aquestes vendes exemplifiquen el domini que la premsa local té al País Valencià. Dimecres, capçaleres totpoderoses com el Marca només van vendre cinc exemplars al quiosc de la Mariví.

Poc valencià als quioscos

El que sí que aconsegueix un domini aclaparador al quiosc d’aquesta empresària valenciana és el castellà, ja que diaris com El Periódico o La Vanguardia només ofereixen la versió en castellà. La lectura en valencià queda reservada al cap de setmana amb l’arribada de l’ARA i La Jornada. Igual d’escassa és l’oferta de revistes en llengua pròpia, amb l’única excepció d’ El Temps. Capçaleres com Saó -que es rep via subscripció-, Sàpiens i Lletraferit es publiquen cada un i tres mesos.