Gaza es consolida com la regió més perillosa per exercir el periodisme

BarcelonaEl 2025 es tancarà amb una nova mostra del perill que suposa exercir la professió de periodista. Segons les dades del nou informe de Reporters Sense Fronteres (RSF), aquest any han estat assassinats 67 periodistes (3 dones i 64 homes). Aquestes dades reafirmen que els informadors continuen sent perseguits i amenaçats, la majoria de vegades sota règims autoritaris i governs que vulneren el dret a la informació. El conflicte entre Israel i Palestina ha estat el causant de la mort de 29 periodistes, fet que converteix aquesta regió en la més perillosa per exercir aquesta professió. Per altra banda, el crim organitzat ha posicionat Mèxic com el segon lloc més perillós del món per als periodistes, amb 9 morts. Des de RSF destaquen que el 2025 és l'any més mortífer per als periodistes de Mèxic dels darrers tres.

Encara que el nombre de morts estigui molt lluny de les que van tenir lloc el 2012, quan es va arribar als 142 periodistes assassinats, les dades segueixen sent molt preocupants. Més enllà de les morts, l'informe de RSF també fa referència a altres menes d'agressions a informadors. En total, aquest any han estat empresonats 503 periodistes, dels quals 121 són a la Xina, 48 a Rússia (26 dels quals són ucraïnesos) i 47 a Birmània. A més, s'han recomptat 135 desapareguts, la majoria a Síria, Mèxic i l'Iraq, els tres països amb més risc de desaparició per als periodistes. Pel que fa als segrestos, aquest any se n'han comptabilitzat 20, la majoria ocorreguts al Iemen, Síria i Mali.

Conflictes bèl·lics

El conflicte de Gaza i la guerra d'Ucraïna són dos dels escenaris on els periodistes han hagut d'exercir la seva professió amb més riscos. Segons l'informe de RSF, des del 2023 l'exèrcit d'Israel ha assassinat al voltant de 220 periodistes, 65 d'aquests de forma deliberada per exercir la seva professió. En els últims dotze mesos, també ha estat responsable de gairebé la meitat dels assassinats de periodistes en tot el món (43%), amb un total de 29 víctimes. D'altra banda, Vladímir Putin no s'allunya gaire d'aquestes dades. Des de la seva arribada al poder, l'any 2000, els periodistes són amenaçats, empresonats, agredits o assassinats, i des de la invasió d'Ucraïna 16 professionals han estat assassinats —tres aquest 2025— i 48 persones continuen a la presó, 26 de les quals són d'Ucraïna.

Mèxic és un exemple de fracàs pel que fa a la protecció als periodistes. Tot i que Claudia Sheinbaum va esdevenir presidenta l'any passat, no ha aconseguit frenar aquests fets i el 2025 serà recordat com el més mortífer dels últims tres anys. Es consolida com el segon país més perillós per als periodistes, amb un total de nou assassinats. Aquest fenomen tendeix a expandir-se a tot Amèrica Llatina, que ja concentra el 24% d'assassinats de periodistes en tot el món.

Cada vegada més professionals del periodisme es veuen obligats a exiliar-se forçosament. El Salvador, l'Afganistan, Rússia o Bielorússia continuen purgant els seus territoris de mitjans independents que no estan alineats amb el govern. Almenys 53 periodistes d'El Salvador s'han vist obligats a exiliar-se entre el gener i l'octubre. A Rússia, cada cop més periodistes han de marxar per poder exercir la seva professió. Segons l'informe de RSF, al voltant de 70 persones han estat detingudes o condemnades in absentia —en la seva absència— per part del Kremlin fora de les seves fronteres. A l'Afganistan, els talibans continuen amb la repressió a la premsa i els periodistes forçats a l'exili s'estan enfrontant a la creixent denegació de visats per part dels estats als quals demanen asil.