Jhon Mejía: "He anat directament de TV3 a Hollywood sense passar per Espanya"

Jhon Mejía és un actor català –criat a Sant Joan Despí, amb família d'origen colombià– que està començant la seva trajectòria directament a Hollywood i que alguns mitjans comparen amb Benicio del Toro. La seva carrera va començar amb 13 anys rodant anuncis i als 18 anys a La Riera, de TV3. Ara en té 26 i enguany estrena dues pel·lícules on comparteix repartiment amb actors de fama mundial i està immers en el rodatge d’una sèrie a Califòrnia.

Sempre has volgut dedicar-te a la interpretació? 

— Sí, des de petit tenia clar que volia ser actor. Era molt tímid, però actuar m’agradava moltíssim perquè em sentia jo mateix i era on brillava, crec que vaig néixer amb aquesta passió.

Quin era el teu somni quan vas començar a fer d’actor?

— El meu somni sempre ha sigut guanyar un Oscar i venir a Los Angeles, però aleshores ho veia molt llunyà, gairebé impossible. Mai hauria imaginat ser on soc ara, fent els projectes que faig i treballant amb la gent amb qui treballo.

El teu primer paper va ser amb 18 anys a la sèrie de TV3 La Riera. Què va suposar per a tu aquella oportunitat?

— Era un paper molt petit, en una trama amb en Pep Anton Muñoz i en Jaume Casals, però igualment va ser genial. Treballar amb actors tan importants com ells i en una sèrie mítica de TV3 era tot un somni, vaig sortir-ne encantat. Vaig començar rodant anuncis amb 13 anys i va ser aleshores que vaig començar a formar-me, però La Riera va ser la meva primera “pràctica” com a actor i em va confirmar que era el que volia fer. Després vaig participar en un episodi de Nit i dia i de Cites, i tot plegat em va obrir moltes portes. Però el que va fer esclatar la meva carrera va ser l’anunci Scary clown night que vaig gravar per a Burger King el 2018.

Què va passar?

— A l'anunci, que es va emetre a tot el món, es reien de McDonald’s aprofitant la pel·lícula IT. Una directora de Los Angeles, la Michelle Danner, va veure el meu perfil i em va oferir una beca per estudiar al seu estudi i així va ser el meu salt a Hollywood.

I a l'Estat no has participat en cap projecte?

— He anat directament de TV3 a Hollywood sense passar per Espanya [riu]. Una mica dràstic, la veritat. La gent sempre em pregunta per què no he anat mai a Madrid, i a mi Madrid m’encanta, però no m’hi veia. Sempre m’he vist a fora, a Hollywood, i quan em va sortir l’oportunitat vaig decidir seguir el meu somni. 

I de moment et va prou bé.

— Molt. Aquest any estic rodant la sèrie Hyde Park i estreno dues pel·lícules: Bloody famous, on tinc un rol més secundari, i Réplica, que és una superproducció amb moltíssims actors de Hollywood com Mickey Rourke, James Russo, Naomi Grossman, Alexandra Grey i Jeremy Luke. L'argument principal és el d’una noia transsexual de color que ve a Los Angeles per ser actriu i s’enamora d’un nazi, però tot i això cada personatge té la seva trama. Jo hi tinc un paper protagonista, el meu primer Hollywood break, i estic molt il·lusionat. 

Què ens pots explicar del teu personatge?

— El Felipe és un personatge molt interessant i té un gran conflicte interior: sempre ha sabut que era gai, però tenia por d’admetre-ho perquè sabia que el seu pare el deixaria d'estimar. Al final és valent i decideix no amagar-se, i el seu pare el fa fora de casa. Espero que amb el personatge pugui ajudar molta gent i, si puc canviar la mentalitat d’una o dues persones i fer que entenguin que és igual com siguis i qui estimis, ja hauré fet la meva feina. 

Què ha suposat per a tu aquest paper?

— Preparar-me’l va ser una experiència una mica heavy. Vaig haver de treballar moltíssim, sobretot interiorment, i vaig parlar amb molta gent que havia tingut experiències semblants a la del Felipe. Com que és una cosa que a mi no m’ha passat, escoltar persones que sí que hi havien passat em va xocar. Hi vaig donar el 100% i espero que la pel·lícula agradi i que ajudi sobretot, és una cosa que vull remarcar perquè és un projecte molt valent: tot i que a Hollywood la gent sigui molt oberta, als EUA hi ha l’Amèrica profunda i conservadora i no tots els productors estan disposats a participar en una producció com aquesta per por de possibles crítiques.

Quina diries que és la diferència més notable entre Hollywood i altres indústries?

— Més enllà del pressupost, aquí cada pel·lícula es fa somiant amb els Oscars, hi ha molta ambició. Que sempre tinguin aquest somni ho considero preciós, perquè vol dir que aquí està permès somiar. A Catalunya o a Espanya també, però és molt diferent perquè generalment les coses es fan per a la tele o el cinema i no pensant en els Goya o els Oscar. Penso que al cinema espanyol i català li falta ambició i caldria donar més oportunitats als joves per posar fi a la tradició de recórrer només a actors coneguts. Considero que a Los Angeles s’aposta més pels talents i les cares noves, més que no pas per posar actors que saps que vendran entrades. És una altra mentalitat i crec que per això soc aquí. 

Et planteges tornar a Catalunya?

— M’encanta Los Angeles, però per a mi Barcelona és la millor ciutat del món i la trobo moltíssim a faltar, igual que casa meva, la família i els amics. Tot i això, ara que tinc 26 anys vull ser aquí a Hollywood, perquè les coses m’estan anant molt bé i treballo amb persones molt importants i vull mantenir aquesta ratxa i explotar la meva energia a full. Però sí que em faria moltíssima il·lusió tornar a casa amb una bona oportunitat de feina. 

Quin és el teu somni ara mateix?

— Continuar creixent com a persona i treballar el meu interior, perquè considero que un bon actor és una bona persona i que ha de ser humà. Tot i això, el meu somni sempre serà guanyar un Oscar, però no per l’estatueta sinó més pel procés: quan guanyi un Oscar hauré crescut moltíssim com a actor, com a persona i com a tot. Es podria dir que el meu somni és sempre créixer i créixer.