PAREU MÀQUINES

La indigna deshumanització dels Jordis

'Tiempo' o 'El Mundo' s'apliquen a vexar els presos polítics del catalanisme

ÀLEX GUTIÉRREZ
ÀLEX GUTIÉRREZ

Cap allà al segle XIII van començar a proliferar a Espanya les picotes: columnes vagament ornamentades sobre les quals es col·locava un pres per al seu escarni i exhibició pública. A partir del segle XIX es van començar a retirar, per allò de la decència humana, però la carcúndia ha aconseguit mantenir viva la pràctica, gràcies a la inestimable col·laboració de determinats mitjans de comunicació. Aquesta setmana la revista 'Tiempo' col·loca en portada les fotografies de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, sota l'infamant titular "Història de dos fanàtics". El reportatge és qualsevol cosa menys objectiu. Quan consigna que líders de formacions no sobiranistes n'han denunciat l'empresonament, l'autor no pot evitar posar-hi cullerada (sopera) d'opinió: "Cap s'havia llegit la impecable interlocutòria de la jutge, però això era el de menys, perquè les declaracions públiques dels polítics no solen regir-se per la raó". 'Tiempo', per cert, és una revista del grup Zeta, editor també d''El Periódico'.

Però l'article més passat de voltes és el que publica 'El Mundo'. Algunes perles: "A Sànchez tres gitanos li diuen 'chivata', li criden 'Viva España' i li posen l'himne de la Legió", "A Cuixart se'l veu autista al seu mòdul, conegut com a Can Barça perquè va ser-ho abans de l'expresident del club [Sandro Rosell]". Sobre Sànchez diuen que "el seu rostre està apagat" i que ja no hi ha "aquella ganyota d'orgull". Citen un funcionari que diu: "El més estrany és que encara no li hagin escopit". I es recrea l'autor dient que viu "un malson molt espanyol". De nou, aquella necessitat no de guanyar, sinó de vèncer, derrotar i suprimir. El jutge encara no ha dictat sentència, però ells condemnen. A la picota, a la picota.

La deshumanització és el pas previ i imprescindible per a l'anorreament.

Més continguts de