Juan Pablo Bellido: “Els diaris fan servir les portades perquè els lectors reafirmin les seves conviccions”

BarcelonaNo hi ha gaires professors de periodisme amb més de 75.000 seguidors a Twitter. Però no hi ha gaires professors de periodisme com Juan Pablo Bellido. Bellido (Còrdova, 1987), que a més de professor és editor del grup Comunica i col·laborador del Diario de Córdoba i Onda Cero, ha reunit una extensa massa de seguidors penjant a les xarxes, cada nit, les portades dels principals diaris que s’editen a Europa.

Pujar al teu compte de Twitter portades de diaris… per què?

Ho faig des del 2013. M’havia acostumat a consultar les notícies via Twitter, però trobava a faltar algun lloc a la xarxa per donar un cop d’ull a les portades dels diaris més importants. I així va començar la idea de buscar i compartir les portades dels diaris més venuts a Espanya. A partir d’aquí van ser els meus propis seguidors els que es van oferir a enviar-me portades per tal que jo en fes difusió. Així va començar tot.

Començant per l’ARA, El Mundo o El Periódico (les primeres que solen fer-se públiques) i acabant amb esportius o comarcals, en total, 40 diaris. Per què aquests?

He buscat reunir les principals capçaleres d’Espanya i el Regne Unit, i a més n’ofereixo d’altres que em fan arribar els mateixos diaris perquè les difongui a través del meu perfil. Intento que el recorregut per les portades espanyoles sigui representatiu de totes les zones geogràfiques, amb l’excepció de les Canàries, on, per motius de diferència horària, llancen les portades molt tard.

Un recorregut que deixa clares les diferències ideològiques, culturals, nacionals…

Les portades són un reflex perfecte de la polarització mediàtica que patim des de fa anys. No cal situar-se davant de qüestions rellevants per adonar-se’n, es percep fins i tot en aspectes anecdòtics. Hi ha una diferència, en la majoria d’ocasions més que previsible, entre les capçaleres més conservadores i les que ho són menys.

Però aquesta polarització no és una exclusiva espanyola.

No, no afecta només la premsa espanyola. Si mirem enrere i ens fixem en temes recents, com el Brexit o les eleccions a la presidència dels Estats Units, podem comprovar l’afany amb què els diaris fan servir la seva portada per ajudar els lectors respectius a reafirmar-se en les seves conviccions. Com? Atacant els que són considerats contraris.

La polarització va a més? ¿Les portades són cada cop més tenses?

Hi ha un terme portuguès que no tenim en castellà però que expressa perfectament què està passant en algunes capçaleres espanyoles. Parlo de la paraula britanitzar, que es podria definir com l’acció de tornar-se britànic. I això és una cosa que d’un temps ençà observo a Espanya.

Titulars que impacten més que no pas informen.

Val a dir que no és un camí nou, el va obrir ja fa uns anys la premsa esportiva, suposo que amb la intenció de captar l’atenció del màxim nombre de lectors possible. Però el que abans feien només els diaris d’esports ara ja és una pràctica habitual, i hi ha diaris generalistes que abusen del broc gros per elaborar titulars més llampants que no pas informatius.

Alguna portada preferida?

Encara que resulti paradoxal, m’interessen especialment les capçaleres d’àmbit provincial perquè ens expliquen coses que no trobem en els diaris d’àmbit estatal. Només cal estar una mica atents a l’actualitat per poder predir, sense risc d’equivocar-se i amb hores d’antelació, quins seran els temes que ocuparan la portada d’un diari generalista, i fins i tot quin serà l’enfocament que farà d’un tema concret. No obstant això, de tant en tant rebem aquell missatge emocionant que ens anuncia que aquesta portada o aquella no es publicarà fins a les 3 del matí perquè conté alguna primícia rellevant. I aquesta és la salsa del periodisme.

És curiós que milers de persones que consumeixen premsa digital i són usuaris de xarxes socials tinguin tant d’interès a conèixer les portades de la premsa de paper.

És cert. Potser és perquè les portades de paper són un producte més meditat, més elaborat: estan pensades per ser vigents durant molt de temps. La portada en paper és la targeta de presentació davant dels lectors i l’element definitiu que, un cop al quiosc i en igualtat de condicions amb la resta de diaris, fa que una persona opti per un exemplar o un altre. Això no passa amb les versions web. Les portades de les edicions digitals van canviant tota l’estona i, justament per això, no solen ser tan meditades com les del paper, que fins i tot requereixen una reunió específica a última hora de la tarda en la qual es decideix quines fotografies es fan servir, quina mida tindran els titulars o l’enfocament del tema principal.

La portada del paper és òbviament visual.

Sí, perquè permeten entendre d’un cop d’ull quins són els temes que cada diari destaca i quin enfocament en fan. Això vol dir que són molt més fàcils de llegir que les versions web. Sovint només has de llegir el titular i mirar la foto i ja tens una idea força aproximada de quin és el sentit de la informació. L’anglès The Independent, que es va deixar de publicar en paper per passar a ser només digital, continua fent pública una portada semblant a la que enviaven a la rotativa. El mateix fa El Español, un mitjà digital que, tot i això, elabora una portada més tradicional per tal d’acostar-nos virtualment al paper. Són gestos de la premsa digital cap als lectors que ens vam fer grans amb un diari a les mans.