Junts aconsegueix fer la truita sense trencar els ous
El verb trencar presideix les portades d’aquest dimarts, però la coincidència s'acaba aquí, perquè després els diaris es divideixen entre els que defensen que el gest no té més conseqüències i els que comencen a ajudar Feijóo a fer caixes davant el seu imminent trasllat a la Moncloa. D’aquesta manera, Junts aconsegueix aquell aparent impossible de fer la truita sense trencar els ous: té l’escenificació que buscava, però sense portar de bracet Vox i PP al poder. A La Razón se li escapen les ganes d’eleccions: “Puigdemont trenca amb el PSOE i acosta les urnes abans de l’estiu del 26”. En el subtítol, admet que “la moció de censura no ha quallat” però hi afegeix un voluntariós “de moment”. Aprofito per informar que el meu tòrrid affaire amb Emma Stone tampoc ha quallat, de moment. Ni m’ha tocat l’Euromillón, de moment. El Mundo opta per una estratègia més bel·ligerant, que és la de reforçar la seva narrativa de l'autòcrata: “Sánchez perd Puigdemont i governarà contra el Congrés”, escriuen, amb més dramatisme que coneixement d’aritmètica pràctica parlamentària.
Al bàndol dels que estan recollint els fragments de la trencadissa hi hauria diaris com La Vanguardia, que llança el subtítol “El PSOE manté la mà estesa i creu que encara hi ha possibilitats de reprendre el diàleg”. El País, mentrestant, mira amb un punt de desdeny la maniobra de Puigdemont i, en un subtítol, recorda que el de Junts “evita demanar eleccions o defensar una moció de censura”. I també recull la mà estesa del PSOE, en un altre dels subtítols de primera pàgina. Així, mentre que uns embalen les maletes els altres les desfan. Sánchez segueix oferint noves mostres d’haver-se graduat amb honors en el curs CEAC de supervivència política i Puigdemont exhibeix la paella amb aquesta truita incorrupta que és pura quadratura de l’oval, però costa de dir a qui acabarà alimentant.
