Els 'karakians' protagonitzen la nova temporada de 'Karakia'
El programa del 33 creix per explicar com els catalans s'acosten a altres cultures
BarcelonaDotze anys de trajectòria justifiquen que el programa Karakia surti reforçat en la nova temporada que es va engegar diumenge passat al 33. El programa es transforma i adopta un format lleugerament diferent del que ha tingut durant les primeres nou temporades: creix de trenta a cinquanta minuts i deixa de centrar-se només en persones d'altres cultures que viuen a Catalunya.
A banda del testimoni dels nouvinguts, el format afegeix les vivències de catalans que se senten atrets per costums d'altres cultures i els porten a la pràctica des d'aquí. És a dir, l'espai concentrarà dues maneres d'entendre la diversitat cultural: la dels autòctons que incorporen a les seves vides les aportacions que la globalització posa al seu abast i la de persones que, malgrat el canvi de lloc de residència, no perden el lligam amb els seus orígens.
Així, Karakia incorpora als seus continguts els karakians , que segons el programa són les "persones interessades en els aspectes de la diversitat cultural i que, a més, intenten posar-los en pràctica". Televisió de Catalunya situa la nova versió del Karakia en el prime time -21.45 hores- del diumenge al 33, una franja de màxima audiència en aquest canal, que fins ara ocupava el programa cultural 33 revolucions .
D'ençà que va començar el 2001 -en ple auge d'immigrants a Catalunya-, el programa ha passat per diversos llocs de la graella del 33. Tot i això, quan millor li ha anat és justament diumenge a la nit, sobretot en l'època que precedia l'emissió de l'espai de tendències Silenci! , quan van arribar als 200.000 espectadors. El programa ja no aconsegueix aquestes xifres, malgrat que té un ampli suport dels espectadors: l'any passat va aconseguir un pic del 3,5% de quota de pantalla i no va baixar de l'1,3%.
D'aquí i de fora
La nova tanda d'experiències multiculturals del Karakia recull una trentena d'històries "d'aquí i d'allà" que "col·laboraran a trencar barreres culturals". Entre d'altres, el programa desgranarà les històries de la Mireille (originària de Síria), de la Kaja (de Croàcia) i de la Lisa (d'Alaska). Pel que fa als catalans, presentarà la Georgina, de Lloret de Mar, experta en cuina marroquina, o l'Àngels, de Barcelona, que ha muntat amb el seu marit -hondureny- una fàbrica de tortillas . També explicaran la fascinació del Jaume -de Reus- pel Senegal, o la de la Sònia i l'Edgar, de Sant Feliu del Racó, per l'Índia. El programa va començar la setmana passada amb la història d'un jove català enamorat d'Irlanda.
El director i creador del programa, Josep Mulet, explica que "amb la cuina com a excusa" el programa ha passat de donar veu a les comunitats estrangeres de casa nostra a narrar les històries de persones per acabar enguany mostrant com els catalans entenen "la cuina i més aspectes" d'altres cultures. Trobar-los, diu Mulet, ha estat "complicat", i han hagut de "fer servir contactes" i utilitzar el "boca-orella".
Actualment, el director reconeix que se'ls ha acabat el món anant per països. Tot i això, afirma que "encara queda molt per explicar si es va per regions" i si se centren en "coses casolanes", i avança que en la nova etapa s'han fet uns quants "experiments". Amb els tretze capítols que fan totes les temporades estàndards i amb el seu equip de quatre persones, Mulet explica que la seva web també creix en acceptació per la música i per les receptes que s'hi poden trobar. No obstant, reivindica que l'objectiu del programa "no és la cuina sinó la diversitat".
