L'Audiència reobre un cas contra Jair Domínguez per haver dit que al feixisme se'l combat a cops de puny, en referència a Vox

BarcelonaLa secció cinquena de l'Audiència de Barcelona ha dictat en una resolució que s'investigui el guionista Jair Domínguez per un possible delicte d'odi pels continguts de la seva secció humorística a El matí de Catalunya Ràdio del 16 de febrer. La seva intervenció, dos dies després de les eleccions municipals, comentava els elevats resultats de Vox als municipis de Vilamalla i la Pobla de Mafumet. Després d'identificar el partit d'Abascal amb el feixisme i de considerar "neonazis" aquestes poblacions, receptava: "Al feixisme, als nazis, se'ls combat amb un cop de puny a la boca. No hi ha mitges tintes".

Vox va presentar querella, però el jutjat d'instrucció número 25 de Barcelona va decidir arxivar la causa. Però l'Audiència, contravenint fins i tot el criteri no ja de la defensa, sinó també de la Fiscalia, estima un recurs del partit i reobre l'expedient. A partir d'aquí, es practicaran noves diligències, incloent-hi la declaració del querellat, que no es va produir en la fase anterior.

Segons l'escrit judicial, el fet que el programa tingui quasi mig milió d'oients fa que sigui "estadísticament improbable que cap d'ells pogués veure's esperonat pel discurs en qüestió". I afegeix que "resulta difícil imaginar algun context en el qual aquesta afirmació pugui tenir un ànim diferent del de traslladar a l'audiència destinatària l'esperit més estricte d'aquesta afirmació". En el seu moment, la defensa va explicar que no s'havia produït cap incident arran de les paraules de Domínguez, ja que s'entenia el context sorneguer de la seva secció, però la sala ho atribueix al fet que ja havia acabat la campanya electoral. I, pel que fa a l'argument que l'audiència del programa no està formada per persones violentes, diu que "és insuficient per evitar el presumpte perill concomitant a les manifestacions del querellat". 

En un altre punt de la resolució, la sala admet que el discurs de l'odi es reconeix sobretot quan aplica a creences religioses, característiques ètniques o opcions sexuals però que també es pot aplicar "quan es fomenta el rebuig i l'exclusió de la vida política, i fins i tot l'eliminació física dels qui no comparteixin l'ideari dels intolerants". La part querellada ha declinat fer declaracions.