L’emir de Qatar i una campanya bumerang

El rentat de cara qatarià que l’emir busca amb el Mundial està resultant contraproduent: més que amb fina tovallola de cotó egipci, l’està rebent amb baieta aspra, de les que enceten la cara. Molts diaris de tot el món deuen haver escrit més sobre els abusos dels drets humans al país en els últims sis mesos que en els deu anys anteriors. “Burla per l’esquadra de l’emir” era el titular de La Repubblica, per exemple. Fins i tot un diari conservador com l’Abc no s’estalviava de fer notar que el màxim dirigent del país va fer una crida "a la diversitat" des d’una tribuna amb ben poques dones. A El Mundo, l’objectiu no era l’emir sinó Morgan Freeman —a cavall entre referent moral i carn de mem d’internet—, que va acceptar ser l’estrella de la cerimònia inaugural. El titular de portada que li dedicaven no era pas amable: “L’actor que va fer de Mandela blanqueja el Mundial de Qatar”. Diria que, a la premsa espanyola, el Mundial rebrà tant per l’esquerra, pels drets de les minories oprimides, com també per la premsa hostil a tot el que no sigui recte catolicisme.

Només a la premsa esportiva s’observa una certa tendència a l’escoliosi i al vell ofici de mirar a l’altra banda. Mundo Deportivo parlava d’una cerimònia “emotiva i colorista” –és a dir, flors i violes– per a la copa "més insòlita" de la història, que era un eufemisme per no dir "vergonyosa", "corrupta" o "aberrant". Amb el decurs dels partits i dels gols potser el futbol enviarà sota la gespa tots els pecats de Qatar. Però, de moment, el Mundial és una palanca perfecta per denunciar-los. "La BBC ignora la cerimònia d'inauguració en favor de crítiques a Qatar", deia, per exemple, el Guardian. D’això se’n diu ser cornut i pagar el beure. Sense alcohol, això sí.