L'enganyós terme 'pro vida', que perverteix el debat

El pèndol segueix el seu viatge regressiu implacable i ara és el dret a l'avortament la bitlla que ha sortit disparada fora de la pista, als Estats Units. Els sospitosos habituals d'altres indrets –Vox, en el cas espanyol– miren de fer palanca i reobrir el debat arreu: senten que tenen momentum. I, certament, en la batalla del relat estan guanyant algun punt. Un presentador de la BBC, per exemple, ha rebut crítiques d'entitats feministes per haver-se referit en dues ocasions als antiavortistes com a "pro vida". Argumenten, i no els falta raó, que el terme suggereix un altre bàndol favorable a la mort, que és una manera molt esbiaixada de presentar l'assumpte. Al final, prohibir l'avortament l'únic que fa és afavorir les intervencions clandestines i precàries que precisament posen en perill la vida de la dona. La corporació britànica, si més no de moment, ha preferit no mullar-se en excés. "El llibre d'estil suggereix antiavortista com a terme preferit, però l'ús de pro vida per part de presentadors i col·laboradors no va en contra de les línies editorials", declarava un portaveu a The Guardian. Res fa pensar que el presentador tingués intenció de decantar la conversa... però ho feia, ni que fos inconscientment.

De fet, fins i tot al terme antiavortistes se li poden buscar objeccions. Perquè a l'altra banda no hi ha els proavortistes: ningú està a favor de l'avortament, una decisió que no es pren mai per gust, buscant-lo expressament. En anglès fan servir pro-choice, però és molt inusual llegir aquí pro opció. Ara bé, és el terme més net i precís, perquè evita la cruel asimetria: els (diguem-ne) proavortistes mai no obligarien ningú a avortar, mentre que els anti sí que violenten el dret de l'altre –és a dir, de les dones– a decidir interrompre l'embaràs.