BarcelonaLa marxa dels espectadors de la televisió convencional a altres formes de consum és una realitat innegable. I, a Catalunya, això es produeix d'una manera molt més accelerada que al conjunt de l'Estat. L'asimetria encara és més forta entre les generacions més joves, si s'analitzen les dades segmentades per edat d'un estudi específic fet per l'ARA amb dades de la consultora Barlovento.
L'any 2011 els catalans miraven 245 minuts de televisió convencional al dia, mentre que a Espanya la mitjana se situava en 239 minuts. Eren les beceroles de l'explosió de l'audiovisual a internet i els consums no lineals o en diferit tot just sumaven 4 minuts per jornada. En aquest 2022, el consum tradicional de televisió a l'Estat ha caigut un 17%, fins als 197 minuts. Però en el cas de Catalunya el descens ha sigut notablement més pronunciat, ja que ha baixat un 29,4%, fins als 173 minuts. En paral·lel, el consum no lineal s'ha disparat ja fins als 42 minuts. (Nota metodològica: aquest consum no lineal inclou tot el que es mira a través de l'aparell, incloent-hi apps com YouTube o Netflix, si estan instal·lades en una smart TV. Però no inclou els consums fets en mòbils o ordinadors, ja que no es poden comparar directament amb les dades dels audímetres).
Les xifres són encara més espectaculars si s'agafen tan sols les dades del públic infantil, el que té entre 4 i 12 anys. Els nens catalans miraven 150 minuts de televisió diaris el 2011, mentre que ara ja només en consumeixen 51. I, justament, 51 són també els minuts que consumeixen en no lineal. Es tracta d'un descens del 66%, que és molt més pronunciat que la mitjana espanyola, on cau un 53%.
En el cas dels joves d'entre 13 i 24 anys, el canvi és també innegable. De 154 minuts a tan sols 44, és a dir, un daltabaix del 72%. I, en aquest cas, es nota molt que a aquestes edats tenen accés ja a una pantalla pròpia, perquè el consum no lineal al televisor tot just suma 20 minuts. Per tant, si abans estaven dues hores i mitja davant la pantalla televisiva, ara només hi estan una hora, aproximadament, i això comptant-hi el consum no lineal. A Espanya la patacada també és més suau en aquesta franja: de 148 minuts a 71.
Una altra dada curiosa afecta la gent gran, de més de 64 anys. En el seu cas, l'augment de televisió no lineal ha sigut més modest: a Espanya tot just sumen 15 minuts aquest 2022. Però la dada més sorprenent és que el consum lineal no només no ha minvat, sinó que ha augmentat, ja que ha augmentat de 330 minuts diaris el 2011 fins als 354 d'enguany. En el cas català, es manté estable: de 356 a 350 minuts per persona i dia.
Ara bé, per molt que el desplaçament sigui innegable, els que volen cantar-li les absoltes a la televisió tradicional probablement s'estan precipitant, ja que encara continua sent el mitjà més hegemònic. Mirat en conjunt, i incloent-hi els consums de mòbil i ordinador, els catalans de més de 18 anys, en tot cas, consumeixen més pantalla que mai. En total: 289 minuts l'abril d'aquest 2022, entre els 189 minuts que van dedicar a la televisió convencional, els 9 a la televisió en diferit, els 38 que corresponen a altres usos, els 39 de YouTube i els 15 de la resta d'internet (on s'inclouen les plataformes). Els 289 minuts d'aquest mes indiquen un lleuger augment respecte dels 245 minuts diaris computats de mitjana el 2011.
I, de fet, la BBC3 va anunciar, a finals de l'any passat, la tornada a les ones, després de sis anys com a televisió exclusivament per internet. El canal, orientat als joves, va fer el pas conscient que l'audiència jove preferia altres finestres. Des del canvi, ha produït sèries d'èxit com Fleabag, Normal people o Killing Eve, la qual cosa va augmentar el clam del públic no digitalitzat –que paga un cànon anual– per poder veure aquests continguts a l'aparell televisiu clàssic.
Un estudi de Nielsen, en onze mercats globals, també assegura que la televisió lineal continua sent la reina, encara que baixi entre un 2% i un 3% d'audiència per any. I destaca que la caiguda d'audiència, després de la sotragada del covid, no s'està traduint en crisi publicitària, ja que el volum de facturació va créixer al llarg del 2021.
