L'última de Losantos: atiar violència contra periodistes

Allò de gos no menja gos ha passat a la història. No és que gos mengi gos, és que li tritura el fetge i n’enterra els ossos per fer un ressopó a la nit. Federico Jiménez Losantos explicava al seu programa d’EsRadio com dos periodistes d’Eldiario.es van intentar accedir a l’immoble d’Isabel Díaz Ayuso, al centre de la polèmica pel seu nòvio comissionista, Alberto González Amador. El locutor supurava fel com d’habitud, però tot d’una la cosa va deixar de ser l’habitual diatriba amb insults rancis i jocs de paraules suposadament enginyosos –Nacho Preescolar, diputeros– per suggerir una solució molt més expeditiva: “L'Alberto és un paio fornit, ben plantat, i de família militar. Tindrà dos amics i, si no, Desokupa. I el primer que aparegui per allà ficant-se on no toca, doncs té un accident que es trenca tres ossos. Això ho entenen a la perfecció”.

En la meva candidesa, hauria pensat que algú que va rebre un tret a la cama per part de Terra Lliure tindria un discurs en contra de la violència prou ben armat, amb perdó pel verb. No és el cas: des d’uns micròfons on l’escolten centenars de milers de persones fa una proclama que, en cas de produir-se, tindria com a producte resultant una bonica, i il·legal, col·lecció de fractures. Aquest Dirty Harry de pacotilla hauria de ser conscient que, entre la seva massa d’oients –i, veient el to que gasta, diria especialment entre la seva massa d’oients– pot haver-hi algun il·luminat que ho consideri una bona proposta Time Out de 5 bons plans per passar el cap de setmana. Si ja és prou irresponsable crispar el clima com ho fa Losantos, suggerir violència contra persones concretes hauria de ser una conducta directament castigada pel Codi Penal. La crisi del periodisme també és el matonisme impune de qui dirigeix les hordes de l’odi des de la seva poltrona confortable.