Comunicació
Mèdia 02/07/2012

El futur president del CAC vol que els ciutadans "intervinguin en el debat" sobre els mitjans

Roger Loppacher ha comparegut al Parlament, que valorarà la seva idoneïtat per al càrrec. També hi han anat Daniel Sirera, futur conseller de l'organisme, i Salvador Alsius, proposat per ICV i ERC però que en quedrà fora

Acn
6 min
Sirera, Loppacher i Alsius al Parlament

BarcelonaEl futur president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Roger Loppacher, creu que el Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) "no només ha de tenir una funció defensiva, sinó que el públic ha de poder intervenir en el debat" sobre el sistema de mitjans audiovisuals. Ho ha dit durant la compareixença d'aquest dilluns al matí al Parlament, que ha servit perquè la cambra avalués la seva idoneïtat per presidir l'organisme. També han comparegut l'expresident del PPC, Daniel Sirera, i el periodista Salvador Alsius, que aspiren a convertir-se en consellers del CAC proposats, respectivament, per CiU i PP, i per ERC i ICV.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

Roger Loppacher serà el nou president del CAC i l'expresident del PPC, Daniel Sirera, serà membre del consell, segons ho van pactar CiU i PPC el passat divendres. És per això que ells dos i Salvador Alsius –que previsiblement quedarà fora de la institució, ja que només s'han d'escollir dos membres nous– han comparegut aquest dilluns al Parlament perquè la cambra en valorés la idoneïtat. Els noms es votaran en el pròxim ple del Parlament del 4 de juliol i responen a la renovació que estableix la llei del CAC aprovada pel Parlament el febrer passat. Segons aquesta reforma, els membres passen de deu a sis i poden ser escollits pel Parlament amb una majoria simple en segona votació si en una primera no s'obté el suport de dos terços.

El futur president del CAC, Roger Loppacher, s'ha referit a la importància creixent dels mitjans per a la societat i la democràcia "per tal de garantir la llibertat d'informació, la diversitat d'opinió i el pluralisme dels mitjans de comunicació". A més, però, Loppacher ha afegit la importància de la vessant educativa i cultural dels mitjans per les quals ha de vetllar el CAC. El futur president ha exposat que la seva idea del CAC passa perquè l'organisma se centri a vetllar pels dret dels menors en la programació i a facilitar l'accés dels discapacitats als mitjans audiovisuals. Loppacher ha dit també que s'ha de fer "especial èmfasi" a la doble restricció qualitativa i quantitativa de la publicitat i al control de les concessions ja fetes.

Pel que fa al pluralisme polític, Loppacher creu que actualment el CAC "fa una gran feina" a través dels informes que fins ara "han tingut bona acceptació, malgrat que tot és millorable". Finalment, quant al foment i normalització de la llengua els serveis audiovisuals han tingut una "importància transcendent" i, per tant, "si es reconeix aquest efecte de foment i normalització el més lògic és que ho fem adequant-nos a la normativa".

A part de les competències reguladores, Loppacher també s'ha mostrat partidari d'aconseguir un tracte no discriminatori entre els serveis no usen l'espectre radioelèctric i els que sí que l'usen, i entre els operadors catalans i els estatals que operen a Catalunya. A més, el futur president del CAC ha apostat per la creació d'un mercat comú de producció europea per tal d'afavorir una cultura audiovisual europea comuna, d'un fòrum permanent de debat sobre l'audiovisual i d'un clúster entre tots els agents que intervenen en el sector audiovisual. "El CAC ha de ser un instrument al servei de la ciutadania i del públic en general per garantir els seus drets i interessos, però no només hauria de tenir una funció defensiva, sinó que el públic hauria de poder intervenir en el debat pel model i el sistema audiovisual català", ha conclòs Loppacher.

Pel que fa al pressupost amb que haurà de treballar el futur president, un 40% menys, Loppacher ha dit que "és una preocupació" i que haurà d'"optimitzar els recursos". "El CAC ha de ser ambiciós i ha de buscar recursos allà on realment siguin", ha afegit. "Entenc que tots, tots els candidats estan compromesos amb el sector audiovisual i jo, que hi tinc molts amics, vull que sentin que hi estic especialment compromès", ha argumentat.

Més breu ha estat l'expresident del PPC, Daniel Sirera, que ha fet un repàs al seu currículum professional –quinze anys de diputat al Parlament, deu anys com a advocat i tres com a soci director d'una empresa de comunicació catalana–. "Entenc que alguns grups hagin plantejat aspectes en relació a la trajectòria professional i política, però crec que l'actual composició del CAC és el millor exemple que haver estat diputat no t'inhabilita, sinó tot el contrari, per poder fer una feina ben feta", ha remarcat.

Candidat amb poques possibilitats

També ha comparegut el periodista i investigador en comunicació Salvador Alsius a proposta dels grups d'ERC i ICV, tot i que no té opcions de ser escollit després del pacte entre CiU i PPC per escollit Loppacher i Sirera. Alsius ha donat les gràcies als grups que l'han presentat tot i que ha afegit que no es considera el seu candidat. "M'agradaria ser també el seu candidat, senyors i senyores de CiU, però entenc que la política està plena de concessions i pactes, fa anys que ens afaitem i he fet informació política durant molts anys", ha afirmat. Alsius ha apel·lat també als socialistes perquè fins ara no s'havien decidit i als populars, a qui ha dit que "hi ha gent al seu partit que s'ho creu, això dels mitjans públics, com la seva presidenta Alicia Sánchez-Camacho", que el periodista va tenir d'alumna.

"Sempre he fet bandera de la meva independència política, d'una altra independència també en faig bandera però no és el cas. Sempre he intentat demostrar-ho en la meva vida laboral i institucional, costa en aquest país que el creguin, sempre hi ha la tendència a encasellar, no he estat mai de ningú i tampoc ara. Em considero el candidat de molta gent que ha cregut en el sistema de mitjans del país i d'una manera determinada de gestionar-lo, allò que ens acostaria a la BBC", ha afegit.

Alsius ha recordat que el sistema de mitjans públics de Catalunya "ha estat modèlic en molts sentits" i que el sistema de control "ho hagués pogut ser", però "fa massa temps que ens movem en un estira i arronsa de reformes i contrareformes" que ha creat un "desànim en sectors professionals que s'ha convertit en una mena de fatalisme". "Malgrat aquest fatalisme jo sóc aquí, malgrat que poden dir-me ingenu perquè sembla ser que hi ha coses molt discutides ja", ha etzibat.

El candidat ha afegit que el repte del CAC per als pròxims temps és la regularització de la tecnologia Hbb, "un canvi absolut i brutal de les pautes de consum que generarà un bosc molt difícil de ser regulat ja que els esquemes reguladors vàlids fins ara estan a punt de decaure".

"Falta posar el món de la comunicació en el catàleg de les qüestions d'estat", ha afirmat Alsius, que s'ha referit a la manca de currículums especialitzats en comunicació al consell del CAC: "Un CAC amb 6 exparlamentaris és un CAC malaguanyat. En nom de sectors professionals que pensen en una determinada direcció, m'atreveixo a ser la veu de la consciència d'aquesta nova etapa del CAC", ha conclòs.

Desacord entre els grups parlamentaris

El diputat socialista Joan Ferran ha afegit que la modificació de la llei del CAC representa una "regressió" ja que suposa major control del poder polític sobre els mitjans". "Tant a Sirera com a Loppacher els diria que s'ha de mutar a un estadi de coneixement diferent al de l'activitat política", ha afegit.

Per la seva part, el diputat Santi Rodríguez, del PPC, ha defensat que no cal una formació específica en comunicació per ser membre del CAC i, pel que fa a la pluralitat, ha retret als partits del tripartit la crítica a la modificació de la llei: "El fet que tots aquells espais que tenien controlats i que en un moment perden el control suposa regressió, resulta difícil d'acceptar per alguns partits que hi hagin configuracions de majories diferents que les que els va permetre a ells tenir el control de determinats organismes, em permetran que opini que això és perversió".

La diputada d'ICV, Dolors Camats, ha remarcat que "per primera vegada els presentats són més que les vacants, fet que suposa un bon exercici" i ha afegit que la seva formació creu que la situació és "preocupant": "Avui tenim un sistema en el que la majoria de govern, que avui és CiU i PPC, pot controlar, nomenar i decidir que es fa amb el sistema que s'havia bastit entre tots". A més, Camats ha demanat a Sirera si respectarà la pluralitat que demanava en el moment del tancament de la COPE.

Per la seva part, el diputat d'ERC Carmel Mòdol s'ha referit també a la modificació de la llei del CAC i ha agraït a Alsius que "sigui compromès amb els mitjans del seu país". A més, ha qüestionat la idoneïtat de Daniel Sirera, "patró de la FAES", i de Loppacher, a qui ha demanat com gestionarà la institució amb un 40% menys de pressupost, per la concentració d'exdiputats en el consell del CAC.

Finalment, la diputada de CiU Marta Alòs, ha assegurat que "la independència s'ha de valorar en la justa mesura, en un estat democràtic, que algú porti un carnet em sembla fins i tot positiu, un dret, denota un cert compromís"

stats