L’òxid dels Globus d’Or
BarcelonaAquesta matinada se celebren els Globus d’Or, uns premis instituïts el 1943, però que van fer un salt de gegant fa menys de 20 anys, quan el 1995 la cadena NBC va començar a emetre’n la gala i van convertir la cerimònia en el tercer lliurament de premis més vist de l’any, només per darrere dels Oscars i els Grammy. Aquest any més de 160 països hi connectaran per veure com les còmiques Tina Fey i Amy Poehler condueixen una gala que reparteix estatuetes tant de cinema com de televisió i que juga de manera molt conscient a fer vàlid el tòpic que es tracta de “l’avantsala dels Oscars”.
De fet, el principal actiu dels premis és precisament que es fan públics mentre els membres de l’acadèmia del cinema americà estan decidint el seu vot per als Oscars, que se celebren unes setmanes després. Els Globus d’Or també són globus d’aire mediàtic per a algunes estrelles i pel·lícules en el moment adequat. Des de la indústria, però, no falten veus que critiquen l’enorme influència dels premis en relació al poc pes i representativitat de l’entitat que els atorga, la Hollywood Foreign Press Association (HFPA), en què s’apleguen corresponsals internacionals de cinema establerts a la part sud de Califòrnia.
La crítica més recurrent apunta a la composició de la HFPA. El nombre de membres actius no arriba al centenar -mentre que els Oscars els decideixen més de 6.000 acadèmics- i els criteris d’admissió tenen fama de restrictius, ja que cal aconseguir dos avals entre els membres existents i només s’accepten cinc noves altes per any.
Però les acusacions més greus que han enterbolit la imatge dels premis recau en la seva credibilitat. Els premis van viure un escàndol sever el 1981, quan Pia Zadora va guanyar el guardó a millor nova estrella per una pel·lícula, Butterfly, que encara no s’havia estrenat (i que va acabar sent un fracàs a la taquilla). Es va descobrir després que el productor de la cinta, i marit de Zadora, havia convidat els membres de la HFPA al seu casino de Las Vegas, on havien viscut un cap de setmana a cos de rei.
Des d’aleshores, l’entitat ha fet un esforç per millorar la seva imatge, però en la cerimònia del 2011 se’n va tornar a posar en dubte la neutralitat, quan a les nominacions van aparèixer films com The tourist i Burlesque, tot i que havien sigut dessagnades per la crítica (i havien aconseguit només recaptacions discretes als Estats Units). De nou, Sony havia pagat un viatge a Las Vegas als crítics de l’associació, que va enterbolir prou la imatge de l’entitat perquè el presentador d’aquell any, Ricky Gervais, en fes un acudit que va deixar més d’un amb el somriure glaçat. En tot cas, els membres de la HFPA tenen un codi que els obliga a rebutjar regals que no siguin detalls com ara un ram de flors o una ampolla de xampany.
I una altra de les fortaleses dels premis -que també té la seva part de debilitat-és la informalitat. La gala dels Globus d’Or té fama de ser un esdeveniment relaxat, en què les estrelles poden mostrar-se amb (una mica més de) naturalitat. No hi ha platea, sinó taules rodones on corre el menjar i l’alcohol amb prou abundància perquè se’n faci broma a l’escenari. Impera la camaraderia. Però algunes veus de Hollywood s’han alçat contra l’excés de proximitat que volen aconseguir els membres de la HFPA amb les estrelles de cinema. L’any 1993 Rob Reiner va assegurar que mai no tornaria a anar-hi: “El més molest i il·legítim és com fan les seves entrevistes. Cadascun et demana de fer-se una foto amb tu. És molt poc apropiat. Esclar que vull promocionar una pel·lícula, però no gastar el meu temps amb gent que només persegueix una photo opportunity ”. Des de l’entitat s’ha argüit que la fotografia és una de les proves que els periodistes poden mostrar als seus mitjans a l’hora de vendre una entrevista, per demostrar que efectivament l’han fet en persona.
La HFPA segueix treballant per millorar la seva imatge però, de moment, avui demostrarà amb tota probabilitat, un any més, que té el favor de l’audiència. L’edició de l’any passat va ser la més vista en els últims deu anys, amb 20,9 milions d’espectadors als Estats Units. La gala reporta 12 milions d’euros a l’associació, en forma de drets d’emissió.
