Maquillatge amb el discurs de l’odi
El cas Vinícius va entrar diumenge en campanya. Els informatius de l’endemà recollien les declaracions de molts representants polítics sobre aquesta qüestió. En la comparativa descobries estratègies simptomàtiques.
El Telediario de La 1 és l’únic que va mantenir la transversalitat i integritat de les declaracions. La notícia incloïa les intervencions de Ximo Puig, que exigia una conducta més exemplar als jugadors i que deia que els crits són fruit dels valors que estimula l’extrema dreta. També les d’Irene Montero i íñigo Errejón, que demanaven no pactar amb les formacions que atien el racisme. I la notícia alertava que el PP i Vox condemnaven el racisme “pero creen que deberían condenarse igualmente otro tipo de ataques”. Incloïen la intervenció d’Isabel Díaz Ayuso que deia: “España no es un país racista. Daos cuenta de que esto mismo ocurre en las ofensas contra el rey o contra otras muchas personas”. I mostraven com Iván Espinosa de los Monteros, de Vox, menyspreava la qüestió: “Me parecen mucho más graves las agresiones físicas que están sufriendo los candidatos de este partido”. S’evidenciava la connivència de la dreta amb conductes d’odi.
La resta de cadenes, en canvi, feien filigranes per dissimular aquests matisos de la dreta. A Antena 3, Sandra Golpe subratllava, abans de donar pas a les declaracions, que el PP i Vox asseguraven que Espanya no era un país racista. Un mantra que s’ha reiterat als mitjans espanyols que es neguen a acceptar el racisme com un problema social a l’Estat. Al vídeo asseguraven que el PP i Ciutadans parlaven del racisme com de situacions puntuals, i a Ayuso li eliminaven la ridícula al·lusió a les ofenses al monarca per dissimular el seu cinisme. La blanquejaven. Això sí, destacaven que des de Vox esquivaven la polèmica.
A Telecinco es limitaven a assenyalar la piulada d’Echenique per l’oportunisme de carregar contra el PP. A La Sexta, en la ronda de candidats també s’escurçaven les declaracions de Díaz Ayuso eliminant-ne la comparativa de la xacra del racisme amb els insults al monarca que la posava en evidència. A la mateixa cadena, Josep Pedrerol, als esports, va prescindir dels partits d’esquerres i només va incloure les declaracions de la presidenta Ayuso, sense la referència al rei, i de l’alcalde Almeida. Com a clímax, va afegir un fragment d'Al rojo vivo en què Antonio García Ferreras esbroncava amb molta vehemència el portaveu del PSOE a València. De Vox, res de res.
És simptomàtic com en les televisions privades espanyoles les esquerres acaben semblant les oportunistes que només carreguen contra les dretes. I, en canvi, maquillen la tebior de la dreta tapant les paraules que demostren com relativitzen o toleren el racisme. A Espanya, excepte la televisió pública, els informatius de totes les cadenes van eliminar la comparativa amb els atacs a la monarquia d’Ayuso, i la majoria van passar de puntetes per la indiferència de Vox amb el racisme. Un biaix que ens alerta de com els grans grups mediàtics assumeixen narratives que encobreixen, sibil·linament, el discurs de la intolerància i l’odi.
