27/03/2022

Uns matisos a l'eufòria per 'Eufòria'

2 min
Eufòria

No pateixin, que no vinc a fer de Scrooge i arruïnar el Nadal, però detecto discursos triomfalistes a l'entorn del programa Eufòria de TV3 que mereixen algun matís. S'exhibeix aquests dies una xifra magnífica: el share aconseguit del 28,1% –espaterrant!– entre els nanos de 4 a 12 anys. Entre els joves de 13 a 24 anys, la quota també és il·lusionant: un 21,2%. Ara bé, què passa quan mirem espectadors absoluts? Doncs que aquests percentatges representen només 14.000 i 12.000 persones, respectivament, de les 266.000 que van mirar el programa. És a dir, tot i que el programa triomfa entre els joves que estan mirant la televisió a aquella hora, la majoria de persones en aquestes franges d'edat estan consumint audiovisual en altres finestres que no queden recollides pels audímetres tradicionals.

Vol dir això que Eufòria no és un encert? De cap manera! Eufòria marca un camí interessant. Però hem de ser conscients que a la finestra tradicional –la de l'aparell televisiu– el programa mai acabarà de ser del tot efectiu per atraure els espectadors més novells a l'entreteniment en català.

Mirem, doncs, algunes dades sobre el consum digital. Dimecres, el programa portava més de 200.000 reproduccions en directe i a la carta a la mateixa web de TV3. I a les xarxes socials acumula més de 600.000 reproduccions de vídeo entre Instagram, TikTok, Twitch i YouTube. A Twitter s'han publicat fins a 17.600 missatges sobre Eufòria. No són males xifres, en absolut, però tampoc no em semblen espectaculars. Al capdavall, el vídeo de la cançó paròdica Ay, papá, del Polònia, suma vora un milió de reproduccions ell solet a YouTube.

Tot plegat em fa pensar que queda molta feina a fer per situar el programa millor a les xarxes i en l'entorn digital. Cal fabricar més moments virals, cal reforçar la presència pública dels protagonistes, cal aprofitar la ràdio per estendre la taca d'Eufòria. Però, sobretot, cal repensar ja d'una vegada el servei a la carta de TV3, perquè és una eina encara feixuga i que empal·lideix al costat de la usabilitat de les plataformes com Netflix, HBO o Filmin. I no és només una qüestió tècnica, de polir-li la cara: també fa falta un equip editorial que sàpiga vendre els continguts i presentar-los a internet de manera atractiva. (I tot el big data que hi ha al darrere per aconseguir que Eufòria vagi a buscar i topi, de manera inevitable, amb el seu públic objectiu.)