Mèdia 25/10/2017

Els mitjans públics catalans es conjuren contra l'amenaça d'intervenció

Directius i treballadors de la CCMA i de l'ACN es comprometen a "seguir treballant com fins ara"

Albert Castellví
3 min
Els mitjans públics catalans es conjuren contra l'amenaça d'intervenció

Sant Joan DespíLa direcció i els treballadors de TV3, Catalunya Ràdio i l'Agència Catalana de Notícies (ACN) han manifestat aquest dimecres a la tarda en roda de premsa el seu rebuig frontal a l'amenaça d'intervenció per part de l'Estat, una opció que és sobre la taula amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

Inscriu-te a la newsletter Sèries Totes les estrenes i altres perles
Inscriu-t’hi

El director de Catalunya Ràdio, Saül Gordillo, ha recordat que el comitè d'empresa i el consell professional de l'emissora pública van indicar en un comunicat que no reconeixerien cap autoritat que no fos nomenada pel consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i comptés, per tant, amb l'aval del Parlament, tal com estableix la llei de la CCMA. Segons el director de TV3, Vicent Sanchis, durant els últims dies diversos periodistes internacionals li han preguntat si la cadena tenia previst algun tipus de "resistència física" per impedir la intervenció. "L'única barricada que hi ha és la professionalitat dels treballadors d'aquesta casa. Passi el que passi, intentarem que treballin amb les mateixes garanties que fins ara. Si [els membres del govern espanyol] volen veracitat i pluralitat, han de continuar treballant exactament com fins ara, perquè les han garantit absolutament", ha afirmat Sanchis.

A l'inici de l'acte, al qual han assistit periodistes de diversos mitjans espanyols i internacionals (com la CBS, la BBC o France Info), diversos professionals de TV3 i Catalunya Ràdio han llegit, en vuit idiomes (català, castellà, aranès, anglès, francès, alemany, basc i gallec), un comunicat conjunt de la CCMA, l'ACN i els comitès professionals i d'empresa de TV3, Catalunya Ràdio i l'ACN, que recorda que la televisió i la ràdio públiques de Catalunya "van néixer el 1983 per mandat de totes les forces polítiques presents al Parlament", i que la seva funció és explicar "des de Catalunya i en català" tot el que passa al món "buscant la màxima pluralitat i veracitat", fet que ha convertit aquests mitjans en "referents informatius i líders d'audiència" al país.

"L'amenaça d'intervenció dels mitjans públics catalans per part el govern espanyol suposa un atac a la ciutadania i vulnera el seu dret a rebre una informació veraç, objectiva, plural i equilibrada, un dels drets fonamentals de qualsevol democràcia", afegeix el document, que considera que amb aquest gest el govern espanyol comet "una ingerència inacceptable a l'Europa democràtica" i "dinamita principis fonamentals de la Unió Europea".

Juntament amb el manifest, la CCMA i l'ACN han lliurat als periodistes assistents un dossier de presentació de cadascun dels mitjans, amb dades que indiquen que els informatius de TV3 són, amb diferència, els més vistos a Catalunya, i que són també els més ben valorats pel que fa a qualitat, credibilitat i imparcialitat. El dossier incloïa també una llista amb les prop de 70 empreses i organitzacions que, fins aquest dimecres, han mostrat públicament el seu suport als mitjans públics catalans, entre els quals hi ha, per exemple, la Federació Internacional de Periodistes, els consells professionals de RTVE, els comitès d'empresa de nombrosos canals de televisió autonòmics d'altres zones d'Espanya, mitjans de comunicació catalans (entre els quals l'ARA) i entitats com el Col·legi de Periodistes, el Grup Barnils o la Taula per la Democràcia.

A més, s'ha adjuntat l'informe del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) del 19 d'octubre que constata que TV3 va "respectar el pluralisme" durant l'1-O, mentre que "la televisió pública estatal va presentar manca de pluralitat de veus" i cap cadena espanyola va recollir els testimonis de víctimes de la violència policial.

stats