¿'El Mundo' considera que els antifeixistes són persones?

Resoldre les coses a cops de pedra ja es veu que no és una opció gaire edificant, però explicar els atacs d'antifeixistes vigatans a membres de Vox com una turba d'animals rabiosos actuant contra uns ciutadans exemplars que només venien a parlar de política –com si el partit no se sustentés en l'odi– resulta un insult a la intel·ligència.

Examinem la cobertura d'El Mundo d'aquest dilluns. Les cursives són meves. "El nacionalisme justifica els atacs a Vox mentre ERC exhibeix pedigrí radical al costat d'Arnaldo Otegi" (subtítol interior), "Otegi es va deixar exhibir com un animal de fira" (crònica interior), "Els joves cadells del secessionisme" (editorial), "Junqueras exhibeix al costat d'Otegi el seu ADN radical" (portada), "El separatisme ha alimentat el monstre del frontisme" (editorial). Cadells, pedigrí, animal de fira, monstre, ADN radical... fins i tot hi ha una referència al govern Frankenstein. És a dir, qualsevol cosa –gossos, micos de circ, criatures monstruoses, mutacions genètiques– abans que persones. D'això se'n diu deshumanització i té precedents històrics molt concrets. I és també violència: simbòlica, concretament.

Però el diari considera que només el nacionalisme català té "el monopoli de la violència" –com si les porres de l'1-O haguessin estat de porexpan– i diu que "els agredits sempre són els mateixos", com ara "professors que alcen la veu contra la immersió". S'oblida d'aquells mestres a qui va assenyalar amb nom i cognoms, per atiar-ne el linxament, les denúncies que pesaven sobre els quals van ser totes arxivades. "Les columnes estelades imposen la seva llei al carrer", diuen. I les columnes rojigualdas de paper, ¿què imposen exactament? ¿Quina és la seva contribució a la cohesió social? Sermons els justos, si per combregar en comptes de vi serveixes benzina.