Qui necessita 'deep fakes' havent-hi artesania?

Circulen discursos alarmistes sobre les possibilitats dels deep fakes –Hollywood ja triga a filmar una pel·lícula sobre la fi del món arran d'un vídeo manipulat– però crec que, en realitat, el seu impacte serà mínim. Sobretot perquè el principal element necessari per crear campanyes de desinformació massiva no és d'ordre tecnològic sinó humà i ja està a bastament disponible: es tracta de gent amb ganes de confirmar els seus prejudicis. Enganyar de manera rudimentària és fàcil, i una de les més fascinants és difondre el vídeo d'algun polític o similar al ralentí. Només que abaixis una mica la velocitat, la persona en qüestió sembla que porti un parell d'ampolles de Costers del Segre a sobre i, per tant, cau sobre ella l'habitual (i cruel) escarni dels borratxos. L'últim en patir aquest tractament ha estat Pepe Álvarez, secretari general de la UGT, però podem trobar vídeos similars de Pedro Sánchez, d'Alberto Núñez Feijóo o de presidents llatinoamericans com Gustavo Petro, Andrés Manuel López Obrador o Alberto Fernández. Que l'engany sigui tan rudimentari i pedestre no el disculpa, però sí que el converteix en entranyable. I evidencia que per manipular el que cal no és enginyeria informàtica sinó un profund coneixement de les febleses humanes, sobretot les que provoquen que el dit de fer retuit vagi més ràpid que la connexió neuronal que hauria de dir "un moment, un moment, què dius que què?" La resta, exhibicions tecnològiques supèrflues.

(Acabo amb una nota personal: jo em sento a mi mateix sovint a 0,75 de velocitat, per quan transcric entrevistes. Estranyament, diria que, més que sonar com un embriac, baixar mitja octava em fa sonar sorprenentment similar a Albert Om. Em considero vacunat, per tant, contra aquest not-very-deep-fake!)